OBSOLESCENCIA PROGRAMDA




ÍNDEX

1. Introducció

2. Què és i com va sorgir l'obsolescència programada

3. Relació entre la societat de consum i l'obsolescència programada

4. Factors negatius i positius de l'obsolescència programada

5. Tipus d'obsolescència programada

6. Centralització de l'obsolescència programada en la indústria digital

7. Alternatives a l'obsolescència programada

8. Llei degaranties, forma d'expansió de la vida útil del producte

9. Casos peculiars d'obsolescència programada

10. Conclusions











3. Relació entre la societat de consum i l'obsolescència programada

En primer lloc és necessari conceptualitzar la definició de societat de consum per a un millor enteniment:

La societat de consum és el tipus de societat que correspon a unaetapa avançada de desenvolupament industrial capitalista que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis disponibles gràcies a la producció massiva.

La societat de consum va germinar a la revolució industrial, que es va caracteritzar per la producció massiva de béns de consum. En aquesta revolució es va modificar la idea de consumir per necessitat a consumir per desig,que estan provocatspel màrqueting i la publicitat. La forma que aquesta nova societat de consum, el desig de consumir i la producció en massa es mantingui mitjançant l'obsolescència programada, ja que si no hi ha necessitat de comprar, no és necessari produir-ho.
Aquesta forma d'actuar no és res beneficiosa pel medi ambient, ja que la producció en massa genera una gran quantitat de residus i això ha arribat a crearsituacions contràries i provocar el decreixement.



2. Què és i com va sorgir l'obsolescència programada

Aquest fenomen es remunta al període entre 1920 i 1930. I tot això a causa d’una bombeta que havia estat dissenyada per durar molt de temps, exactament 2.500 hores.

Va ser creada el 1924, i davant de aquest fet, es va plantejar un dilema: que es el que
passaria si els consumidorstinguessin bombetes de llarga durada, que comprarien? Un
article d’ una revista deia clarament que un producte de llarga durada era una gran desgràcia per als negocis. El lobby Phoebus (un lobby es un conjunt d’empreses que dominen el mercat) va pressionar perquè reduïssin la vida de les bombetes, amb l’objectiu de poder vendre més unitats. Al llarg dels anys quaranta es va limitar la vida útil deles bombetes a 1.000 hores, però aquesta practica va ser prohibida en una sentència judicial el 1953, encara que aquesta mesura va servir de molt poc ja que igualment des d’aquell moment ha anat succeint i no s’hi ha pogut ficar remei. Aquell va ser el punt d’inici de la obsolescència programada: un lobby que pressiona perquè la vida dels productes sigui més baixa, i així poder vendrecontinuadament. Es controla la creació, el disseny i la producció del producte amb un sol objectiu: que el producte duri menys i així poder vendre més, ja que el consumidor haurà que comprar un altre producte.
La obsolescència programada va aparèixer en una època en la que es pensava que els recursos naturals eren infinits, i que el planeta podria seguir absorbint l’impacte ambiental que constantment esfeia en el procés de fabricació i quan els productes acabaven el seu cicle vital. Al llarg del temps, ens ha quedat clar que el nostre planeta no pot aguantar els nivells de producció de les fàbriques i que la generació de residus està acabant amb el planeta. Incentivar l’ obsolescència programada es va convertir en una cosa habitual a partir dels anys trenta. Perquè ja no es tractava nomès decontrolar el procés de fabricació per reduir la vida dels productes, sinó també provocaven al consumidor a consumir més encara, fent grans campanyes de màrqueting i intentant convèncer al usuari de que comprés el producte nou abans de que l’actual es fes completament inservible; utilitzant aquestes eines busquen que el consumidor els compri el producte tot i que no el necessiti.






4.Factors...