Occita

Occitània (Occitan: Occitània) refereix a les terres on hi ha la llengua el Occitan tradicional funcionant, generalment avui en dia com a llengua de minoria. La major part d'Occitània és al meridional França, altres peces està en el Itàlia (valls del Occitan al Piedmont i el Ligúria), l'Espanya (vall d'Aran) i inclou el Mònaco (així que les llengües principals a Occitània estan avui en dia elfrancès, l'italià i l'espanyol). Sota regla romana (355), la major part del Occitània era conegut com Aquitània mentre que les províncies del nord de quins ara són França van ser cridades Gallia (Gaul). El Occitània dels noms i la llengua ells mateixos del Occitan del aparèixer en els textos llatins 1290 i durant els anys següents del segle XIV d'hora (llengües Occitanae de Pàtria del, llengua deOccitana del). Deriven del conegut Lenga d'òc que va ser utilitzat en italià (llengua d'òc del) pel Dante en el segle XIII de l'últim.L'Occitan del i el Lenga d'òc ambdós refereixen al sistema segle-vell dels dialectes romàntics que utilitzen el òc per al "yes". Geografia Occitània es compon de: la meitat meridional França: Provença, Drôme - Vivarais, Auvergne, Llemosí, Guyenne, Gascón iLlenguadoc. El francès és la llengua principal en majors parts d'aquesta àrea. Les valls del Occitan al Аlps italià, on la llengua del Occitan rebre personalitat jurídica en el 1999. Aquests són catorze valls piemontesos a les províncies Cuneo i Torino, així com en les comunitats dispersades de la muntanya de la regió de Ligúria (província dels Imperia), i, inesperat, en una comunitat (Guardia Piemontese) a laregió de Calàbria ( província de Cosenza). La vall d'Aran, al Pyrenees, al Catalunya (Espanya) on ha estat una llengua l'Occitan oficial des del 1990 (l'estat concedit per l'autonomia parcial de la vall d'Aran, després confirmat per l'estatut català) El principat Mònaco (on l'Occità es parla tradicionalment més Monégasque). L'd'oc l'Occità o del langue (lenga d'òc de l') és un llatí - llenguaromàntica basada in the same way as l'espanyol, l'italià o el francès. Hi ha sis varietats regionals principals amb el intercomprehension fàcil entre ells: Provençal (incloent Niçard parlat en el veïnatge Niça), Vivaroalpenc, Auvernhat, Lemosín, Gascon (incloent bearnès parlat en el Béarn) i Lengadocian. Totes aquestes varietats de la llengua del Occità són escrites i vàlides. L'Occitan estàndard ésuna síntesi que respecta adaptacions regionals suaus. Vegeu també l'Occitan nord i el Occità meridional. El català és una llengua molt similar al Occitan i hi ha relacions històriques i culturals absolutament fortes entre Occitània i el Catalunya. Història de l'Occitan Els textos escrits en Occitan van aparèixer en el segle X: va ser utilitzat immediatament en llavors textos literaris, científics ireligiosos legals. Els dialectes parlats del Occità són segles més vells i apareguts tan aviat com el segle VIII, si més no, revelador al Toponyms oa les paraules de Occitanized s'anés en els manuscrits llatins, per exemple. Occitània sovint va ser unit polític durant les Edats Mitjanes primerenques, sota regne visigot i vari Merovingia i els sovereigns de Carolíngia. Al Thionville, nou anysabans que ell va morir (805), el Charlemagne va fer vot que el seu imperi estigui repartit en tres territoris autònoms segons nacionalitats i llengües maternes: juntament amb el francogermana i l'italià uns, eren aspre quin ara és Occitània modern de la reunió d'una Provence i d'un Aquitaine més amplis. Però les coses no van ser segons pla i en la divisió de l'imperi Frankish (segle IX), Occitània vaestar partit en diversos comtats, els ducats i els bisbes dels regnes i les comunes autònomes dels abats de les seves ciutats emparedades. El país mai va ser unit des de llavors polític nou, encara que Occitània va ser unit per una cultura comuna que creuava fàcilment el polític, els límits constantment mòbils. Occitània va patir un embolic de lleialtats diverses als sovereigns nominals: a...