Octubre De Eisestein

íNDEX

• Cinema i història: “Octubre” 1

• Índex 2

• Parlem del cinema soviètic: un missatge ràpid i eficaç 3,4

• Síntesi de l’autor: creador de nous models 5

• El fons històric: el renàixer de l’esperança 6

• Valoració personal: cinema com transmissor d’ideologies 7

Parlem del cinema soviètic:
un missatge ràpid i eficaç
Octubre fou una de lespel·lícules del cinema soviètic que ha passat generació rere generació projectant-se davant d’un públic, ha passat a la història del cinema, i no tan sols del cinema soviètic, sinó del cinema mundial. “Octubre” pretén commemorar el 10é aniversari de la revolució del 1917.
Però fem un repàs del cinema a l’URSS. El cinema a de la Rússia tsarista, del 1896, es basa en la representació i exaltació deltsar Nicolau II, (que serà objecte de censura a l’URSS), i en una demanda per part de l’aristocràcia tsarista del cinema pornogràfic francès. El cinema però, tenia un ús fins al 1917 bàsicament propagandístic i melodramàtic, el primer estudi del 1907 mostrava un ambient decadent, on l’aristocràcia perdia el lloc que tenia en aquest món.
A partir, però, del 1917, el cinema pren un altre camí,un camí nou i diferent. S’incrementa el mercat per la producció de documentals, noticiaris, i noves formules creatives que venen donades per noves idees, començaran els canvis del cinema europeu dels anys 20. Lenin sabia la transcendència del mitjà, afirmava literalment que “de totes les arts el cinema és la més important”. Un 76% de la població analfabeta podia visualitzar i per tant entendre deseguida qualsevol missatge que se li donarà per mitjà del cinema, i no per exemple de llibres o periòdics. La realitat política, es podia aleshores mostrar d’aquesta manera, juntament amb la radio, com un mitjà ràpid i eficaç per ensenyar a la població la política. El cinema, per tant esdevé aleshores en un material pedagògic, la necessitat del cinema com a arma d’agitació i propaganda permostrar i augmentar la consciència de classe. En aquestos temes, alguns autors, poden parlar “d’adoctrinament” de la població, tot i que personalment em sembla confós aquest terme.
El 1919, el govern dels soviets, decideix nacionalitzar l’industria cinematogràfica, degut a la mancança del material, al igual que s’estaven nacionalitzant altres indústries. Lenin va crear una escola de cinemaestatal, per aconseguir formar al jovent per mitjà del cinema. Assistim doncs a un fet històric més que avarca la revolució russa, doncs el bolxevic és el primer govern del món que compren en cinema com a una mena de cultura de masses.
En aquest moment, molts dels cinematografs, van fugir a l’exili, alguins a Paris. Altres com Eisenstein es van quedar i per tant podem dividir radicalment aquestos2 peridodes que distingiriem entre tsaristes i boltxevics.
La societat s’havia d’acostumar al nou mitjà, però lògicament no arribava a totes les zones, per exemple a l’àmbit rural. Ací hi havia un dificl accés, i pot ser, condicionà molt a aquestes zones des d’un punt de vista estètic i estructural, d’on es deriven moltes limitacions de l’analfabetisme.
Els films soviètics, contenien ròtuls perclasificar que és el que s’està veien, amb arguments senzills i esquemàtics (recordem que el cinema d’aleshores és encara mut), pot ser açò a llarg termini era la consecuència del sectarisme que produïen aquestes obres. Durant la guerra civil de Russia, es projectaven aquestes pelicules pels trens de viatge que recorrien un ampli territori, d’aquesta manera el cinema era objecte de distracció i almateix temps d’agitaició i propaganda (al pur estil del Western americà). Ens trobem per tant davantu d’un document ideològic però també lúdic i de distracció. Al 1921 amb la creació de l’ANEP, hi ha una mena de tornada limitada del cinema a l’epresa privada, on l’industria cinematogràfics recupera el seu terreny, però és semblant en el contingut ideològic.
A l’era Stalinista incrementa la...