ODA esp
Páginas: 3 (511 palabras)
Publicado: 2 de diciembre de 2014
La pèrdua colonial de Cuba i Filipines el 1898 posava fi a un consens i a una vertebració d'Espanya que havia estat qüestionat des de Catalunya, però també des de sectors intel·lectuals espanyolsque criticaven la visió opressora d'un estat basat en els record dels èxits imperials. Joaquín Costa, Pérez Galdós o Clarín formaven una generació de pensadors que amava a Espanya i detestaval'espanyolisme, que demanava una europeïtzació i l'abandonament d'una visió caciquista de l'estat. En aquesta línia, Costa demanava "desinflar Sagunt, Numància i Lepant" en clara al·lusió a les històriesèpiques reivindicades en pro d'una idea d'estat.
Els interessos mercantils de Catalunya a les Antilles havia contingut les ànsies separatistes iniciades a finals del segle XIX. Sense els negocisd'ultramar les tensions autonomistes prenen força amb una irritació contra Madrid a qui culpen del desastre per la seva tossuderia. Els propietaris catalans confien en el catalanisme davant dels governs dela monarquia, un estat castellà, incompetent i antiquat que s'havia deixat arrabassar el mercat colonial.
Amb la pèrdua de les colònies, Espanya perd el seu discurs centralista a favor de lessensibilitats centrífugues i només li restarà l'ús de la força per a mantenir quelcom que no podia per la via de "la grandesa de la pàtria".[1]
El poema[modifica | modifica el codi]
Maragall estavaforça implicat en els cercles intel·lectuals i culturals del moment i, tot i que no tenia cap vinculació política, va fer servir els seus escrits per a denunciar situacions d'injustícia. Maragall vaexpressar en aquest poema el seu repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.
Començafent al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües:
Escolta, Espanya -la veu d'un fill
que parla en llengua - no...
Els interessos mercantils de Catalunya a les Antilles havia contingut les ànsies separatistes iniciades a finals del segle XIX. Sense els negocisd'ultramar les tensions autonomistes prenen força amb una irritació contra Madrid a qui culpen del desastre per la seva tossuderia. Els propietaris catalans confien en el catalanisme davant dels governs dela monarquia, un estat castellà, incompetent i antiquat que s'havia deixat arrabassar el mercat colonial.
Amb la pèrdua de les colònies, Espanya perd el seu discurs centralista a favor de lessensibilitats centrífugues i només li restarà l'ús de la força per a mantenir quelcom que no podia per la via de "la grandesa de la pàtria".[1]
El poema[modifica | modifica el codi]
Maragall estavaforça implicat en els cercles intel·lectuals i culturals del moment i, tot i que no tenia cap vinculació política, va fer servir els seus escrits per a denunciar situacions d'injustícia. Maragall vaexpressar en aquest poema el seu repudi per l'Espanya oficial, una Espanya subdesenvolupada regida per una oligarquia agrària, oposada al progrés català originat pel catalanisme polític.
Començafent al·lusió a la insensibilitat de l'Espanya monàrquica i centralista respecte a les diferents nacionalitats i les seves llengües:
Escolta, Espanya -la veu d'un fill
que parla en llengua - no...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.