Oda A Espanya
Páginas: 2 (358 palabras)
Publicado: 13 de diciembre de 2012
Oda a Espanya
de Joan Maragall
Joan Maragall va escriure aquest poema en un any simbòlic, des del punt de vista històric, el 1898. És fruit del posicionament del poeta davant la crisi colonialque portà l'Estat Espanyol a la guerra amb els EUA, l'estiu d'aquell mateix any. Primerament va ser publicat a la revista Catalònia i juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” formà part de lasecció “Els tres cants de la guerra” apareguts dins Visions i cants (1900).
Conté dos temes destacats: la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra, i el sentiment diferenciador que elpoeta plasma amb referències a la llengua. D'aquesta manera, Maragall pren posicions clares i valentes, situades en un terme mitjà entre l'espanyolisme en català i el separatisme (tot i que al final dela composició es planteja aquesta última possibilitat).
El poema s'estructura en vuit estrofes de cinc versos, exceptuant la primera i la quarta, que són de sis. Els versos, d'estructuraprincipalment decasíl·laba i tetrasíl·laba, es troben separats per una cesura marcada per un guionet. La rima, irregular, només coincideix en alguns versos de manera lliure.
El poema és plantejat com undiàleg de caràcter polític i emocional entre Espanya i un jo poètic (estrofes I i III); tot i que en el fons, no és més que un monòleg de l'autor que, amb l'ús reiterat del vocatiu i de la invocació,pretén criticar el patriotisme anacrònic i la intrasigència lingüística.
Durant tota la composició el poeta fa referència a la visió antiquada que imperava entre els governants. Al·ludeix a les glòriesdels herois morts en batalla (estrofes II i IV), fet que s'utilitza per reflexionar, a través de la interrogació retòrica, amb el desesper de qui sap que no obtindrà resposta, sobre la mort inútil delssoldats en el front cubà (estrofes V i VI).
La conclusió és contundent: s'apunta la conducta positiva, la construcció d'un estat modern (estrofa VII), i es planteja la independència en cas...
de Joan Maragall
Joan Maragall va escriure aquest poema en un any simbòlic, des del punt de vista històric, el 1898. És fruit del posicionament del poeta davant la crisi colonialque portà l'Estat Espanyol a la guerra amb els EUA, l'estiu d'aquell mateix any. Primerament va ser publicat a la revista Catalònia i juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” formà part de lasecció “Els tres cants de la guerra” apareguts dins Visions i cants (1900).
Conté dos temes destacats: la solidaritat amb tots aquells que tenen fills a la guerra, i el sentiment diferenciador que elpoeta plasma amb referències a la llengua. D'aquesta manera, Maragall pren posicions clares i valentes, situades en un terme mitjà entre l'espanyolisme en català i el separatisme (tot i que al final dela composició es planteja aquesta última possibilitat).
El poema s'estructura en vuit estrofes de cinc versos, exceptuant la primera i la quarta, que són de sis. Els versos, d'estructuraprincipalment decasíl·laba i tetrasíl·laba, es troben separats per una cesura marcada per un guionet. La rima, irregular, només coincideix en alguns versos de manera lliure.
El poema és plantejat com undiàleg de caràcter polític i emocional entre Espanya i un jo poètic (estrofes I i III); tot i que en el fons, no és més que un monòleg de l'autor que, amb l'ús reiterat del vocatiu i de la invocació,pretén criticar el patriotisme anacrònic i la intrasigència lingüística.
Durant tota la composició el poeta fa referència a la visió antiquada que imperava entre els governants. Al·ludeix a les glòriesdels herois morts en batalla (estrofes II i IV), fet que s'utilitza per reflexionar, a través de la interrogació retòrica, amb el desesper de qui sap que no obtindrà resposta, sobre la mort inútil delssoldats en el front cubà (estrofes V i VI).
La conclusió és contundent: s'apunta la conducta positiva, la construcció d'un estat modern (estrofa VII), i es planteja la independència en cas...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.