oda a la pàtria

Català
La Pàtria (trobes)[Oda a la patria]
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

Adéu, turons, per sempre adéu

Oh serres desiguals que allí en la patria mia,

Oh serres desiguals que allà a la meva pàtria,

Del núvols e del cel de lluny vos distingia

Dels núvols del cel de lluny us distingia

Per lo repòs etern, per lo color més blau

Pel repòs etern, pel color més blauAdéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,

Adéu tu, vell Montseny, que des de tan alt palau,

Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,

Com guarda vigilant cobert de boira i neu,

Guaytats per un forat la tomba del Jueu,

Guaitats per un forat la tomba del Jueu,

E al mitg del mar immens la mallorquina nau.

Al mig del mar immens la mallorquina nau.

(II)

(II)

Jo tonsuperbe front coneixia llavors,

Jo el teu superb front coneixia llavors,

Com coneixer pogués lo front de mos parents;

Com pogués conèixer el front dels meus pares;

Com coneixia també lo só de los torrents

Coneixia també el so dels torrents

Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.

Com la veu de la meva mare, o del meu fill els
plors.

Mes arrancat després per fatsperseguidors

Arrencat després per fats perseguidors

Ja no conech ni sent com en millors vegadas:

Ja no conec ni sento com en millors vegades:

Axi d’arbre migrat á terras apartadas

Així com un arbre migrat a terres apartades

Son gust perden los fruits, é son perfum las flors

El seu gust perden els fruits, i el perfum les flors

(III)

(III)

¿Qué val que m’haja tret unaenganyosa sort

¿Que val que me n'hagi tret una enganyosa sort

A veurer de mes aprop les torres de Castella

Per veure de més a prop les torres de Castella

Si’l cant dels trovadors no sent la mia orella,

Si el cant dels trobadors no sento a la meva orella

Ni desperta en mon pit un generos recort?

Ni desperta al meu pit un generós record?

En va á mon dols país en ales jo’mtrasport,

A vegades amb ales al meu país jo em transporto,

E veig del Llobregat la platja serpentina;

I veig del Llobregat la platja serpentina;

Que fora de cantar en llengua llemosina

Que ha sigut de cantar en llengua llemosina

No m’queda mes plaher, no tinch altre conort.

No em queda més plaer, no tinc altre consol.

(IV)

(IV)

Pláu-me encara parlar la llengua d’aquells sabisEm plau encara parlar la llengua d’aquells savis

Que ompliren l’univers de llurs costums é lleys,

Que van omplir l’univers dels seus costums i lleis,

La llengua d’aquells forts que acatáren los Reys,

La llengua d’aquells forts que acataren els Reis,

Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

Defensaren els seus drets, venjaren els seus greuges.

Muyra, muyra l’ingratque al sonar en sos llabis

Mori, mori l’ingrat que al sonar als seus llavis

Per estranya regió l’accent natiu, no plora;

Per estranya regió l’accent natiu, no plora;

Que al pensar en sos llars no s’consum ni s’anyora,

Que al pensar en les seves llars no es consum ni

Ni cull del mur sagrat la llira dels seus avis.

s’enyora,
Ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

(V)(V)

En llemosí soná lo meu primer vagit,

En llemosí va sonar el meu primer crit,

Quant el mugró matern la dolça llet bebia;

Quant el mugró matern la dolça llet bevia;

En llemosí al Senyor pregaba cada dia,

En llemosí al Senyor pregava cada dia,

E cántichs llemosins somiaba cada nit.

I càntics llemosins somiava cada nit.

Si quant em trobo sol, parl ab mon esperit,Si quan em trobo sol, parlo amb el meu esperit,

En llemosí li parl, que llengua altra no sent,

En llemosí li parlo, que llengua altra no sent,

E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,

I la meva boca llavors no sap mentir, ni menteix

Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

Perquè surten més raons del centre del meu
pit.

(VI)

(VI)

Ix ,doncs,per a expressar...