Ojp

PREGUNTA 1
Leví-Strauss considera la cultura com allò que és inherent a la humanitat, a l'humà. Per aquest autor entre la natura i la cultura no hi ha continuïtat sinó una relació d'oposició. La "cultura no està juxtaposada o superposada a la vida biològica". La seva hipòtesi és que "la cultura substitueix, utilitza i transforma la naturalesa, per realitzar una síntesi d'un nou ordre". En aquestsentit per a ell, la cultura és un element mediador,encara transformador, entre la natura i una mica més. Aquest alguna cosa més és: la societat, la història, l'existència social o l'organització social, la diversitat. Defineix la diversitat cultural com un fet empíric, "natural". La diversitat cultural i la diversitat racial es distingeixen, en principi, pel seu nombre, en la quantitat: hi hamés cultures que races humanes. I es distingeixen també per l'interès que presenten a la ciència: mentre que l'interès per la diversitat entre races, es redueix al seu origen històric i a la seva distribució en l'espai, l'interès per la diversitat de cultures "planteja nombrosos problemes, ja que és possible preguntar-se si constitueix per a la humanitat un avantatge o un inconvenient "i aquestapregunta se subdivideix, al seu torn, en altres preguntes i problemes. El primer pas per resoldre aquestes preguntes és el de constatar la diversitat cultural (¿a què ens referim quan parlem de diversitat cultural?). prenent com a punt de partida la perspectiva estructuralista, és un "fet", un fenomen, una cosa que no ofereix dubtes i que conforma la vida de la humanitat. Si hi ha alguna cosa certa ésque la humanitat es desenvolupa a través de "maneres extraordinàriament diversificats de societats i civilitzacions". I que aquesta diversitat "pertoca a circumstàncies geogràfiques, històriques i sociològiques". Per tant, la diversitat cultural no ha de ser concebuda com un fet estàtic, perquè, com es pot constatar, les cultures i les societats, no difereixen entre elles de la mateixa manera nien el mateix pla. Les maneres en què les cultures i les societats difereixen entre si varien d'acord al temps i l'espai. Lévi-Strauss estudia la diversitat cultural utilitzant el mètode comparatiu, a partir de societats temporals i espacials. És a dir, trobem cultures diferents en diferents espais en un mateix temps (contemporànies). I també trobem indicis de cultures diferents que han existit enun altre temps i ara estan desaparegudes(històriques).
La crítica de Clifford Geertz a LéviStrauss es situa en el rebuig de l'etnocentrisme tradicional i la visió preservacionista de Levi que el fa considerar la pròpia cultura superior a la resta. Per dur a terme la seva crítica Geertz ha d'acabar amb la visió de les cultures com a conjunts tancats, o com a blocs de Levi. Geertz proposa uncanvi de metodologia amb l’objectiu de construir una antropologia científica. En certa manera té una visió continuista de la idea de superioritat que promulga Levi, encara que ho interpreta des de un etnocentrisme modern, la finalitat del qual es convertir l’altre i fer-lo semblant a un mateix. Per Geertz, la interculturalitat no implica la desaparició de les diferències sinó la difuminació delscontrastos culturals.
El problema de Lévi-Strauss, segons Geertz, és que, inserit en el seu multiculturalisme de vagons de tren, l'única alternativa a l'entropia moral és el narcisisme moral. Lévi-Strauss està disposat a reconèixer que les cultures no s'ignoren les unes a les altres, que de tant en tant prenen préstecs unes de les altres. Segons Geertz existeixen uns límits culturals dins la nostrasocietat, i en cap cas aquest límts estan relacionats amb la geografia.
Respecte a la globalització actual, aquests dos actors tenen diferents interpretacions. Geertz considera que la globalització actual ajudarà a crear acords fonamentals comuns, a diferencia de Strauss que considera que la globalització actual ens està portant a la desaparició i/o destrucció dels trets distintius culturals....