okoko

1. La crisi del torn dinàstic (1898-1917)
Amb el desastre del 98 es va estendre la necessitat de regenerar la vida política espanyola per acabar amb el caciquisme i la corrupció. Conservadors primer i liberals després van intentar dur a terme reformes, que van fracassar:
El líder conservador Antonio Maura va impulsar la reforma de la Hisenda, de l'Administració, de la llei electoral i unaregulació del dret de vaga. Però l'aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del Marroc (amb el fi de fer front a les tribus rifenyes) va generar una repressió desmesurada del govern conservador.
A partir de 1910 es va formar un govern liberal, que va iniciar un reforçament del poder civil i una certa descentralització de l'Estat (Mancomunitat de Catalunya).
Elspartits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema (republicans, catalanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.
El 1917 es va conjugar un ampli moviment d'oposició, amb una protesta de sectors militars i una vaga general revolucionària d'UGT i CNT.
2. Catalunya als inicis del segle XX
La població catalana va créixer durant el primer terç del segle XX, gràcies ala davallada de la mortalitat i a l’arribada d’immigrants.
Durant aquest període a Catalunya es va viure una forta conflictivitat social i es va consolidar l’obrerisme. Es creà Solidaritat Obrera, que el 1911 va esdevenir la CNT, el sindicat anarcosindicalista amb més influència.
També va guanyar pes el republicanisme, liderat per Lerroux, que el 1908 va fundar el Partit Republicà Radical.
LaLliga Regionalista va esdevenir la força hegemònica dins el catalanisme i la coalició Solidaritat Catalana, que demanava la descentralització de l’Estat, va guanyar les eleccions.
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, substituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.
La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va promoure lallengua i la cultura catalanes.



3. Crisi de la Restauració i dictadura (1917-1931)
Entre 1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una situació crítica des de tres àmbits diferents:
La inestabilitat parlamentària: per tal de fer front a aquesta situació es van crear successius govern de concentració, que també es van mostrar incapaços d'estabilitzar el sistema polític.
Laconflictivitat social: hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les zones industrials, les propostes dels treballadors van ser contrarestades pel govern i les organitzacions patronals amb la creació de sindicats més dòcils (Sindicats Lliures) i de grups armats (pistolerisme).
La Guerra del Marroc: la derrota de l'exèrcit espanyol a Annual (Marroc) va ser el fracàs evident de la política colonial.La presumpta responsabilitat d'alts rangs militars i del monarca en el desastre militar van propiciar el cop d'Estat del general Primo de Rivera el 1923. Així es va instaurar una dictadura militar:
Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió contra les llibertats, el moviment obrer i els nacionalismes.
En el Directori Civil es va organitzar un partit únic, laUnió Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.
Faltat de suports, el 1930 Primo de Rivera va dimitir i Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer (dictatova), que havia de restaurar la legalitat constitucional.

4. De la monarquia a la República
Les eleccions municipals d'abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república. El 14 d'abril esva proclamar la República. Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l'exili.
Entre l'abril i el juny de 1931 el poder va estar en mans d'un govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes. Entre les seves accions, es poden destacar: una amnistia política, lleis socials, la Generalitat Provisional de Catalunya i la convocatòria d'eleccions a...