ola ccaracola

Aquell que no pugui distingir la idea de bé amb la raó, tot separant-la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença sinó segons l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona;sinó que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i que en la seva vida actual està somniant i dormint, i que baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament allí.
PLATÓ, República VII
1.Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
El text diferencia entre laciència i l’opinió. La ciència coneix l’essència de la idea de Bé en si mateixa i el que en participa i s’hi relaciona. L’opinió, en canvi, només assoleix una imatge basada en les aparences. La ciència és un camí difícil, com una batalla, però és l’únic camí correcte. Els que no practiquen la ciència no són lúcids, viuen en un somni. Per a ells, la mort no serà alliberadora.(74 paraules)
 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les següents paraules o expressions –al voltant de 5-15 paraules en cada cas:
a) “essència”:
El que la realitat és en si mateixa. (8 paraules)
L’autèntic ésser real, més enllà de les aparences de les coses. (12 paraules)
b) “ciència”:
Coneixement de les essències, sense basar-se en imatges. (9 paraules)
Coneixement veritable de l’ésser. (5 paraules) 
3.Quines raons té Plató per assimilar l’estat de mera opinió –la mancança de veritable coneixement- a una mena de somni? (Haureu de referir-vos als aspectes generals del pensament de Plató que siguin pertinents encara que no apareguin explícitament en el text).
En la filosofia de Plató es planteja una diferència radical entre dos móns: el món de les idees i el món sensible. La distinció téarrels en l’ontologia parmenidiana i heraclitiana, i en la polèmica contra el relativisme dels sofistes que ja havia iniciat Sócrates. El món sensible està en canvi constant, res no és estable, tot neix i mor, és el món de la generació i la degeneració, on no hi ha res més que aparences imperfectes. És el món que captem amb els sentits i on vivim durant aquesta vida corporal. La nostra ànima, però,pot acostar-se, si s’allibera del cos, dels sentits, a una realitat veritable que anomena món de les idees. Les idees no són pensaments, però són intel.ligibles, es captem amb la intel.ligència gràcies a la dialèctica, que és el mètode de la ciència veritable. Només hi ha ciència veritable de les idees, que són substàncies eternes, idèntiques a si mateixes, immutables, impassibles, immaterials iperfectes. Aquestes idees s’ordenen jeràrquicament, i estan totes unificades per la idea de Bé, que és la veritat i la realitat suprema de l’ésser. El món de les idees és l’essència de tota realitat, i el que té el món sensible de real ho deu a les idees en la mesura que n’és còpia, o en participa o hi aspira com a finalitat.
El coneixement que no va més enllà del món sensible Plató l’anomenaopinió. Es tracta d’un coneixement que es basa en les sensacions, en el que rebem a través dels sentits. Tal com ho planteja Plató, els sentits són tan imperfectes com ho és el mateix món sensible. Per expressar aquesta imperfecció, Plató utilitza diverses metàfores. La més coneguda és la de la caverna, que apareix en el llibre VII de la República. El fons de la caverna representa el món sensible. Elshomes hi vivim encadenats però sense ser-ne conscients. Només la filosofia ens pot alliberar d’aquesta presó i conduir-nos cap a l’exterior, que representa el món de les idees, on trobarem la ciència veritable que culmina en el coneixement del Bé. Una altra metàfora és la del dormir i estar desperts, que apareix en aquest fragment que comentem. En el món sensible, dins la caverna, vivim en la...