Ola Ola Ola
de català
Carlos Méndez Zafra
LA SÍL·LABA
1. Separeu les síl·labes d’aquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o hiat.
caure, interlocutòria, eina, treure, condició, guineana, quatre, boina, freqüent, pingüí, fruita, sentien, aguantar,
continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa
diftongcreixentqua-trefre-qüentpin-güía-guan-tarquo-taan-ti-qua-rigua-pa | diftong decreixencau-reei-natreu-reboi-nafrui-taciu-tatclou-re | Hiatcu-o-tacru-el-tatcon-ti-nu-arin-ter-lo-cu-tò-ri-agui-ne-a-nacon-di-ci-ó |
2. Separeu les síl·labes de les paraules següents i digueu quantes síl·labes té cadascuna.
Ex.: adhesió ad-he-si-ó 4
des-in-hi-bi-ci-ó | 6 |
guai-tés-sim | 3 |
mo-uen | 2 |re-im-pres-si-ó | 5 |
jo-ie-ri-a | 4 |
clo-ïs-sa | 3 |
guai-tar | 2 |
de-lin-qüèn-ci-a | 5 |
trè-ieu | 2 |
il-lu-si-ó | 4 |
di-gués-siu | 3 |
ca-ca-uet | 3 |
ve-ï-na | 3 |
Ma-ri-a | 3 |
bes-à-vi-a | 4 |
lle-nya-tai-re | 4 |
en-grei-xar | 3 |
in-ter-ac-ci-ó | 5 |
a-tri-bu-ir | 4 |
tra-du-ï-a | 4 |
pos-ses-siu | 3 |
in-ter-ac-tu-ar | 5 |
bor-rat-xe-ra | 4 |
guant | 1 |ju-li-ol | 3 |
be-llu-gueig | 3 |
Eu-là-li-a | 4 |
sa-pi-gueu | 3 |
po-li-cí-ac | 4 |
a-nà-veu | 3 |
vos-al-tres | 3 |
ia-ia | 2 |
pro-du-ir | 3 |
a-le-a-tò-ri-a | 6 |
3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Països Catalans amb les síl·labes separades. Tingueu en
compte que teniu un requadre per a cada síl·laba.
Ai gua múr ci aDu es ai gües
Al guai re Ma ials
Gua das su ar Ar bú ci es
Car cai xent En veig
Bor ri a na Ei vis sa
Pa üls Mo lle rus saRiu de ca nyes Dé ni a
4. Classifiqueu, com en l’exemple, les paraules de més d’una síl·laba d’aquesta cita segons si són agudes,
planes o esdrúixoles. Escriviu-les amb les síl·labes separades.
Agudes: pe-rò, tam-bé, as-sas-si-nats, a-quest, tan-ma-teix, re-sur-rec-ci-ó, re-en-car-na-ci-ó
Planes: ce-men-ti-ri, ja-uen, ben-e-mè-rits,su-ï-ci-des, ce-men-ti-ri, cre-uen, mi-ra-cle
Esdrúixoles: no n’hi ha cap
A/E ÀTONES
1. Completeu els substantius següents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots són
masculins, i en el segon, femenins.
Psiquiatre dogma mestre ebenista orfe
periodisme belgarave sogre temple
tracte vespre símptoma bisbe pediatre
paleta deute cometa titella pebre
sèrie escombriaire Assumptaflaire piràmide
resta sogra catàstrofe tarda llebre
templa llenya efa pediatra Carme
pesta obra covaacta xacra
2. Escriviu el singular (masculí i femení) d’aquests adjectius.
xerraires: xerraire/xerraire agres: agre/agra golafres: golafre/golafre
terribles: terrible/terrible còmodes: còmode/còmoda cultes: culte/culta
lliures: lliure/lliure dignes: digne/digna...
Regístrate para leer el documento completo.