olor de colonia

La berguedana Sílvia Alcàntara (1944) és un exemple de vocació literària tardana car Olor de Colònia, la seva primera novel·la, ens arriba quan la seva autora seixanteja.
Les seves circumstànciespersonals reflecteixen les de tota una generació nascuda a la postguerra que va haver de viure en l'escola franquista on l'única llengua era la castellana. Va aprendre el català de gran i les sevesinquietuds literàries la van fer passar per l'Aula de Lletres i posteriorment per l'Ateneu Barcelonès, on completa el seu aprenentatge de les tècniques literàries.
Fruit de tot això i del que vaconèixer a la seva infància i joventut (va viure a la Colònia Vidal de Puig-Reig fins als vint anys) és Olor de Colònia.
Olor de Colònia és una novel·la que conté diferents elements d'interès. D'una bandaens situa en un escenari, el de les colònies tèxtils, que resulta molt proper per a tota la gent de la Catalunya Central. El desenvolupament industrial del país no s'explica sense conèixer i valorarel paper que hi va jugar la indústria tèxtil (importantíssima al llarg del curs del riu Llobregat).
D'una altra, una trama de thriller molt ben construïda amb personatges rics de matisos, complexos,que amaguen aspectes foscos de la seva vida.
La novel·la parteix d'un succés petit com és l'incendi d'un magatzem de la fàbrica que aparentment de forma accidental i dissortada acaba amb la mort del'escrivent de l'oficina.
A partir d'aquí la novel·la ens va presentant els diferents personatges que poblen l'univers humà de la colònia. N'anem coneixent les seves circumstàncies i anem prenentconsciència d'aquest món tancat, pensat per a que no hi falti de res però alhora limitador, opressiu, que determina la vida i el futur del que hi formen part. Tot és aparentment plàcid i tranquil dinsde la seva rutina, però assistim a un seguit de sentiments soterrats, hipocresies, rivalitats, enveges, recels, angoixes, traïcions i també il·lusions que s'esvaeixen. L'aparent tranquil·litat de la...