Omer Fast - The Casting (2007)

                                                  Omer Fast, The Casting (2007)  Teoria i Crítica de l’art 


Anàlisi peça: The Casting, Omer Fast (2007)    La peça forma part d’una videoinstal·lació on l’artista col·loca dues pantalles que  es complementen en la narració. A la cara frontal de les pantalles hi ha una projecció on s’hi representa una història a partir d’uns actors i al revers de la  pantalla la gravació real al qual correspon l’audio, comú en totes dues projeccions.  La narració comença amb la imatge del protagonista situat en un estudi de  gravació, davant d’una càmera i rodejat d’uns pocs micròfons. Al davant (fora del  plató) vàries persones assegudes en una cadira. Un d’ells, el responsable de casting, li demana que expliqui alguna cosa. D’aquesta manera, el protagonista  comença amb el seu relat.  Aquesta narració consta de dues històries plantejades en temps i llocs diferents  però amb punts que funcionen com a nexe per intercalar una i altra.   El seu relat comença amb un viatge que fa a Alemanya. Allà coneix a un noia que el  convida a anar a casa seva. El seguent pla és al desert, és de nit i s’hi poden diferenciar uns avions de combat. Torna a estar amb la noia, a un bar on després  que ella li hagués ensenyat que tenia el cos ple de cicatrius i que es cremés amb  una cigarreta ell li demana que la porti a casa.   Canvi de pla, apareix el protagonista conduint un cotxe de l’exèrcit pel desert. En  aquella escena s’observa com els personatges s’adormen perquè el camí és sempre  el mateix i se’ls fa avorrit. El protagonista també s’adorm i es desperta quan veu una llum molt forta seguida d’una gran esclat.   Torna a estar al cotxe. S’adona que la noia cada vegada accelera més, fins que  l’agulla ha sobrepassat el límit. El personatge torna a estar al desert. És l’escena  just després de l’esclat i es troba apuntant a un cotxe que s’acosta cap a ells sese  aturar‐se. Ell apunta al centre del parabrises i dispara. El cotxe s’atura i de dins surt una dona cridant i plorant. Ha ferit a una de les persones que hi anava a dins.   Torna a estar al cotxe amb la noia i tenen un petit accident. El protagonista li  demana que el porti fins a casa, i un cop hi arriben ell surt i tanca la porta del cotxe  de forma brusca. Canvi de pla i s’observa com els altres viatgers del cotxe agafen al ferit i el tanquen a dins del maleter del cotxe; després marxen, tots a dins. Torna a  acostar‐se un altre cotxe, però aquesta  vegada dispara a la matrícula. Ha après la  lliçó. El protagonista torna a estar al plató i el responsable fa una breu reflexió  sobre el que li acaba d’explicar.  Un cop vista aquesta cara, si l’espectador es situa a l’altra banda de les pantalles  pot observar que l’audio és el mateix, però s’adona que la veu en off que s’escolta pertany al subjecte que hi apareix en aquest revers. I també s’observa al propi  autor fent de responsable del casting. Aquesta imatge, però, es troba editada de  manera que no s’observa una història fluida i continua, sinó un muntatge per a  crear la cara frontal de l’instal·lació.  L’autor d’aquesta peça és Omer Fast. Aquest neix a Israel en 1972, i actualment resideix a Berlin. La seva obra té el punt àlgid en el tracte de la memòria, i com  afecta aquesta a la realitat. No només com afecten les alteracions de la memòria en  el món d’allò vertader, sinó també al relat de ciència ficció que es pot obtenir de la 

modificació memorial. Tot unit a través dels elements narratius imatge‐so que  determinen la comprensió i interpretació d'aquest joc de realitat i ficció amb la ment. Tal i com es cita a l’exposició “l’artista rescata històries d’una gran varietat de  personatges i successos, que ofereix a l’espectador després d’un elaborat procés de  muntatge”. Ha construït un cos de treball que està basat en les esllavissades a  l'hora d'explicar històries, motiu recurrent en el treball d'un bon nombre d'artistes ...