Onicogafia

1. Que és?

És l’hàbit compulsiu de mossegar-se les ungles. Les persones que pateixen aquesta alteracions solen estar contínuament nervioses i no ho poden controlar. També es considera una forma de descarrega motora de la tensió interna.
És una patologia de caràcter psicològic. La major incidència d’aquesta alteració passa a la pubertat, on podem trobar un 44% dels adolescents. És més comúque ho pateixen els nois en comptes de les noies. En el cas dels infants entre un 28% i un 33% tenen l’hàbit de mossegar-se les ungles. Tot i això s’ha demostrat que el 50% dels nens amb aquest hàbit l’abandonen amb el pas dels anys, en arribar a l’adolescència només un 25% ho han deixat de fer i només un 10% dels adults ho poden resoldre.
Les persones que pateixen onicofàgia comencen amossegar-se les ungles i poden arribar a mossegar-se fins que la bora lliure desapareix i la ungla quedi submergida en el jaç ungleal. Es pot arribar al punt de retirar tota l’ungla deixant la pell al descobert de tots els dits. Aquest fet pot provocar moltes lesions com, la inflamació i l’elevació de les parts laterals de l’ungla i, fins i tot poden aparèixer berrugues secundàries a la hiperplàsiacuticular i van acompanyats d’uns seguit de gèrmens que es troben sota les ungles. En casos extrems pot donar lloc a l’aparició de pus.
Quan aquesta alteració arriba als casos més extrems, és a dir, quan es converteixen en persones compulsives alhora de mossegar-se-les, no només es mengen la ungla en si sinó que arriben també a la cutícula i tota la pell del voltant, provocant greus feridesacompanyades de grans infeccions. Aquesta alteració pot fer que es creï una ansietat per l’aparença de les mans provocant un cercle viciós. A llarg termini pot ser molt perjudicial per la substància adamantina frontal de les dents i acompanyat de càries a les zones afectades.

2. Com es detecta i quins símptomes presenta?

És bastant difícil donar-se compte en el moment que es comença a desenvoluparaquesta alteració, ja que es porta a terme a nivell inconscient i és complicat parar-ho perquè s’ha convertit en un mal hàbit. No obstant això, aquesta alteració sempre va acompanyada d’alguna experiència traumàtica o complexos que tenen aquelles persones.
La onicofàgia és detecta a través de la observació de l’infant on és pot observar les ferides que és produeixen en l’ungla, en algunscasos pot arribar a l’extrem de destruir-la sencera, és a dir, només quedant la carn . També podem arribar a la conclusió si veiem a l’infant neguitós o nerviós.
Pel que fa els símptomes poden aparèixer degut a diverses situacions que tenen que veure amb la ansietat i la tensió.
Els infants poden viure moments de tensió degut a determinades situacions familiars que estan relacionades amb els canvisen el ambient a nivell energètic o emocional.
Moments de dificultats econòmiques en els pares, com per exemple : canvi de treball , inversió de rols dins de la família on abans la mare estava amb els fills i el pare sortia a treballar , qualsevol d’aquestes situacions condicionen al nen per agafar certes angoixes, temors i inseguretats.
Totes aquestes circumstancies familiars fan que el nen escarregui d’ansietats i en algun moment comenci a mossegar-se les ungles. Això no és una malaltia sinó un desequilibri emocional que d’alguna manera el distreu, el fa descarregar suposadament aquesta tensió i la ansietat però es va lesionant, i en moments en els que es troba en aquestes situacions de tensió fa que és transformi amb un hàbit, casi amb un acte reflex, fent-se una costum que a vegadesés viscuda amb vergonya perquè fa que els demés nens se’n riguin d’ell.
En molts casos l’onicofàgia perdura desprès de d’infància. Segons les estadístiques una de cada quatre persones continua amb aquesta costum en l’edat adulta.
També hi ha experiències similars que marca a al persona d’un manera més determinant i li fan canviar l’actitud durant tota la seva vida, es poden tornar persones...