onojoi

ANNEX
Orientacions metodològiques
L’infant i la intervenció educativa
L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge. A l’educació infantil el
procés d’ensenyament i d’aprenentatge s’orienta cap al desenvolupament de
les capacitats que permetran el posterior assoliment, al llarg de l’escolarització
obligatòria, de les competències que es consideren bàsiques per l’alumnat, quepermetin l’aprenentatge al llarg de la vida i la socialització en els entorns més
propers, a més d’atendre la consecució de les nocions bàsiques d’interpretació
de la realitat que l’envolta, a través del desenvolupament físic, emocional,
afectiu, social i intel·lectual dels infants.
En aquesta etapa, l’establiment de vincles d’afecte entre els infants i amb els
adults és condició indispensable perafavorir l’aprenentatge. Les relacions
empàtiques amb els infants (adequant el to de veu i el llenguatge gestual) i
entre ells, l’atenció de les necessitats bàsiques vinculades a la seva seguretat
física i afectiva i el clima acollidor i de diàleg, estimulador, de seguretat i
respecte, permeten a l’infant confiar en les seves possibilitats i adquirir una
imatge positiva de si mateix, alhoraque contribueixen a l’adquisició de valors i
a la prevenció i resolució de conflictes. La qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge a l’educació infantil passa per la qualitat de les relacions que s’hi
estableixen.
Els infants d’aquesta etapa educativa aborden la realitat des de tots els àmbits,
integrant i relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
L’enfocament didàctic deles activitats que es duen a terme a l’escola és
necessàriament globalitzat i fonamentat en la significativitat, a fi que els nous
coneixements siguin funcionals i aplicables. Això implica una programació
flexible, que es fonamenti en la gestió de les vivències, experiències, interessos i
coneixements previs dels infants, que doni cabuda als esdeveniments puntuals i
ocasionals, significatiusper ells (troballes, notícies, etc.), integrant-los dins la
seva planificació, i que contempli l’adopció de mesures per gestionar la
diversitat, tenint en compte l’entorn de l’infant i el plantejament de situacions
educatives que possibilitin el recorregut de l’acte al pensament, incorporant
diverses estratègies de representació que ajudin a donar sentir a l’activitat. De
1
Passatgeparticular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma
Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

la mateixa manera, tots els plantejaments educatius s’han de fonamentar en
diversitat de processos receptius (observació, escolta, anàlisi, reflexió) i
productius (expressió, experimentació, descoberta, creació, interpretació i
valoració).
En aquesta etapa, el joc es sinònim decreixement. L’activitat lúdica forma part
de la cultura pròpia dels infants, té un fort caràcter motivant i ofereix
possibilitats d’establir relacions significatives. És fonamental per al seu
creixement físic, afectiu, intel·lectual i social. Cal, per tant, proporcionar als
infants una oferta variada i planificada d’oportunitats, materials adaptats als
diferents moments maduratius i espais de joc(heurístic, reglat, simbòlic, de
taula…), així com de models i materials d’informació, representació i
experimentació.
L’escola i el seu entorn
L’escola ha d’esdevenir una comunitat d’aprenentatge relacional i culturalment
estimulant. La comunicació, la interrelació amb els altres i amb l’entorn (i no
només entre els companys i adults de l’aula), són generadors de nous
aprenentatges. Calfacilitar el treball cooperatiu dels infants amb distints tipus
d’agrupaments: individual, en parelles, en grups de feina, en assemblees i
col·loquis en gran grup. Les activitats variades, contextualitzades i
significatives, en espais diversificats com els racons o els tallers on s’agrupen
diferents edats i es produeixen intercanvis entre alumnat de diferents nivells
educatius possibiliten les...