Opihripdfhieprjpgfidioediof

Una nena anomenada Rosa estaba en les seves vacances d’estiu. Ella insistia als seus pares perquè la deixessin anar al campament de la seva vida. El campament ensenyava a cantar, actuar, dibuixar itocar instruments. A la Rosa li encantava aprendre coses noves.
Un día de els pares la van cridar, entusiasmada va baixar per sentir la notícia, li van dir que aniria a un campament però no exactamentel que ella volia, era mes o menys similar. Enfadada Rosa va donar la volta y va tornar a la seva habitació novament.
Al matí següent la mare li va despertar, tenía una maleta al seu costat japreparada amb la roba que s’havia de posar al campament. Ells no van dir res.
Quan l’autobús la va passar a buscar, li va tocar el seient al costat d’un noi ros d’ull grisos, li semblava molt maco i perdissimular ni ho miro.
A la meitat del viatge cap el campament, el noi del seu costat li va preguntar com es deia, “Rosa el meu nom és Rosa, és un gust parlar am tu”. Li va dir sense mirar-ho.
Taneducada com sempre no va perdre la seva serietat, “¿I el teu nom com és?”. Li pregunto. “Ramiro” va contestar.
Quan van arribar al campament, van sortir de l’autobús i els van assignar les sevescabanyes per passar la nit. A Rosa lo va tocar la número 10 on els seus companys eren Micaela, una noia desconeguda per a ella, Ramiro, Paco, el seu veí i Carolina.

A la nit, Rosa va decidir sortir acaminar al bosc on s’explicava que si trepitjaves el sòl on abans estava la casa de la Vella Elba moriries devorat pels gossos que tenia de mascotes. Com Rosa no sabia aquesta història va seguir el seurumb.
Els seus companys de cabanya es van despertar quan van sentir el despertador de la Rosa i es van adonar de que ella no estava. Van buscar per tot arreu, en el menjador, banys, cabanyes delsaltres i el saló d’actes. A ningú se li va ocórrer buscar en el bosc fins que Micaela va dir; “Creeu que hagi anat al bosc? Una persona nova en aquest campament mai es resisteix a anar allí”. Tots van...