Orígens de catalunya


Els orígens de Catalunya (segles VIII-XII)
1. La Catalunya islàmica
L’any 714, l’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d’allà va iniciar la conquesta de l’actual territori català, que va ser força fàcil ja que la majoria de poblacions van signar tractats de submissió.
Al nord de Catalunya, al segle IX, els reis francs van ajudar a expulsar els àrabs. La dominació islàmica va ser breuen aquesta zona, per la qual cosa rep el nom de Catalunya Vella.
En canvi, la zona sud i oest del territori català (limitat aproximadament pels rius Llobregat, Anoia i Segre), que es coneix amb el nom de Catalunya Nova, restà durant quatre segles sota control musulmà:
La població es va islamitzar (va adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics). També va introduir els seusavenços agrícoles.
Van créixer les ciutats i se’n van crear de noves, entre les quals van destacar Balaguer, Lleida i Tortosa, les dues últimes convertides en regnes de taifes importants a partir de l’any 1031.
El patrimoni que ha quedat de l’època islàmica és escàs: castells i torres defensives construïts a les zones frontereres, banys àrabs i edificis com la suda de Tortosa.
2. L’origen dels comtatscatalans
Els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear al llarg dels Pirineus una franja fortificada que s’estenia des de Pamplona fins a Barcelona i que van anomenar Marca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenar comtes per governar-los.
Entre els segles IX i X, aquests comtes es van anar desvinculant dels reis francs. A l’actual territori català aquest procés es va feren dues etapes:
El comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, Guifré el Pelós, va deixar en herència els seus territoris als seus descendents, sense que aquests fossin nomenats pels reis francs.
El 988, Borrell II decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei franc perquè li havia denegat l’ajuda per defensar Barcelona dels sarraïns. D’aquesta manera els comtats catalans esdevinguerenindependents.
Al segle X els comtes catalans van repoblar els seus territoris, que havien quedat gairebé deshabitats com a conseqüència de les guerres. Van concedir petites parcel·les de terra (alous) als pagesos, que van esdevenir propietaris lliures.
3. Feudalització i expansió dels comtats catalans
La societat catalana va iniciar la feudalització a l’inici del segle XI:
Per protegir els seusterritoris dels sarraïns i pel desig d’obtenir rendes agràries, els nobles van obligar els pagesos a lliurar-los els alous. Aquests petits propietaris, a canvi de protecció, es van convertir en serfs.
Els nobles van autonomenar-se barons i van fer aquest càrrec hereditari.
Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va pactar amb aquests barons per restablir l’autoritat comtal: els va fer vassallsseus i va acceptar el sotmetiment de la pagesia. Les normes d’aquesta societat feudal es van regular en el codi dels Usatges de Barcelona.
També es van fer vassalls de Ramon Berenguer I els altres comtes catalans. Va quedar establerta així l’hegemonia de la casa comtal de Barcelona.
Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1035, els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs(paries) a canvi de mantenir la pau. Però els van anar conquerint territoris: Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).
L’impuls econòmic que van aconseguir els comtats catalans va permetre l’expansió cap a Occitània: es van comprar territoris i també se’n van aconseguir per herència i a través de la unió matrimonial de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença.
4. Laformació de la Corona d’Aragó
L’any 1137 es concertà el matrimoni entre Peronella, filla del rei d’Aragó Ramir II, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que va esdevenir príncep d’Aragó. El matrimoni no es va produir fins a l’any 1150, quan Peronella tenia catorze anys, i va ser aleshores quan es creà la Corona d’Aragó.
El fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, Alfons II (a Catalunya,...