Orígens i consolidació del catalanisme

Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)
1. Una nova cultura catalanista

1.1. La persistència de la identitat catalana

Al principi del segle XX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i de la temptativa amb les lleis i l la llengua de Castella.
Com a resultat d’aquesta política, al començament del segle XIX el català havia pràcticamentdesaparegut com a llengua administrativa i cultural.
Malgrat aquest retrocés, el català continuava viu com a llengua de parla quotidiana entre la majoria de la població. A més, malgrat la tendència uniformadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir no tan sols la llengua pròpia, sinó també els seus costums i les seves tradicions, especialment la seva manera de viure.
1.2. La Renaixençaliterària i cultural
La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya vers la dècada de 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana. La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i, sobretot, les propostes de Joaquim Rubió (1841) de recuperació del català com a llengua culta marquen l’inici de la Renaixença.
L’any 1859 es va iniciar la celebració delsJocs Florals com una plataforma per promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. El certamen volia preservar la puresa de la llengua escrita i premiava textos poètics escrits en català antic o català literari modern.
La Renaixença va situar la llengua com a element central de la identitat catalana, la literatura, la història, el dret i el folklore.
1.3. La Renaixença popular
Enparal·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es va desenvolupar un moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es parla” i que comptava amb la tradició d’una literatura i d’un teatre populars, que tractaven temes quotidians. Els escriptors que usaven el català plebeu van polemitzar fortament amb els partidaris del català culte, i els criticarenl’ús d’una llengua medievalitzant, arcaica i carrinclona, plena de paraules incomprensibles i de formes artificioses. Josep Anselm Clavé, Abdó Terradas i Frederic Soler.
70s -> No polèmiques -> Impuls de la llengua -> Popularització dels Jocs Florals -> Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
Paral·lelament, el català es va començar a incorporar-se en diaris i revistes.

2. Els inicis del catalanismepolític
2.1. La crítica al centralisme
Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única, amb les corts com a úniques dipositàries de la sobirania nacional i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política, administrativa, econòmica, jurídica i militar.
Sota el regnat d’Isabel II l’Estat liberal va haver d’enfrontar-se ala crítica de certs sectors del progressisme que discrepaven d’una centralització tan radical i reclamaven majors atribucions. 1835-1843 -> Moviments populars (bullangues) -> Primera mostra d’oposició al centralisme.
La Dècada Moderada (1844-1854) -> Augment centralisme + política d’ordre públic -> Declaracions de guerra a Catalunya. Jaume Balmes, Joan Mañé i Manel Duran i Bas -> Defensors de ladescentralització tot i ser moderats.
2.2. EL federalisme
Des de la dècada del 1840, en un context de lluites polítiques i socials, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme amb Abdó Terrades . Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal -> Molt significatiu a Catalunya als medis urbans -> Petita burgesia i proletariat industrial.
Francesc Pi i Margall ->Principal federalista -> Espanya com a nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica.
1869 -> Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé + federalistes + representants dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó -> Pacte federal de Tortosa -> Acord per impulsar un Estat federal espanyol -> Antiga...