Oralitat

LITERATURA
ORALITAT
Antiga Grècia (Greco – Romana): El llibre només era un suport de la lectura. El manuscrit. El més habitual era “l’escriptura continua”, s’introdueix com a recurs didàctic. Lapronunciació permet fer les pauses.
Edat mitjana: La veu segueix present, un món viu per la oralitat i el món dles monestirs on predominava la lectura, els llibres. La manera de llegir també eradiferent, es llegia en veu baixa, i no en silenci: murmuraven.
S.XVI: Encara es llegia en veu alta però poc. Es llegia amb el llavis, amb les oïdes, ara amb els ulls.
Existien professionals de lalectura, ja que mols nobles volien que el llegeixin.

JOGLAR
La època daurada va ser al s. X, XI, XII, la decadència començà al s. XIII.
Ve del llatí “joclis”, joc. Professional del llegir. És unaprofessió molt difosa, podien ser músics, actors, malabaristes o professionals que actuen davant d’un públic i que es desplacen d’un llac a un altre.
El trobador és la persona que composa, el joglar elque recita. És tot aquell que es guanya la vida actuant en públic, entretenint.
El llibre encara és car, Gutenberg inventa l’ impremta al 1450. Abans d’aquesta data els llibres es copiaven a mà, aixòimplicava un esforç extraordinari econòmic i humà. Els textos medievals estan sobre pergamí, això implica la pell d’un animal (per copià una bíblia necessitaven 200 ovelles més la tina, la ploma, lesespelmes més l’esforç físic). A l’escriptura se li concedeix un valor sagrat per totes aquestes dificultats. “L’escrit es induptable”(p.51 tristàn)
Hi ha un respecte per el joglar. Però no tot és eljoglar, al s. XIII apareix la figura de cleriars intel·lectuals, és la persona que es dedica a la creació de les obres, la transmissió, la divulgació del coneixement, de la literatura. . En aquestcontext el llibre deixa de ser un terme sagrat i passa a ser un objecte del coneixement, passa a tenir menys volum, menys qualitat. Per satisfer la demanda d’aquets nous llibres es creen els mercats....