Oratoria romana

L'ORATÒRIA ROMANA.
Caracteristiques generals de l'oratòria Romana. El seu naixement i desenvolupament està intimament relacionat amb el sistema polítici roma. L'oratòria va ser, uninstrument molt útil per a influir sobre l'opinió pública en la lluita política.
Els romans van començar a prestar-li atenció com a gènere literari. Aixó es degué a la influència de la retòrica grega.La retòrica havia nascut a Grècia a mitjans del s.V a.C. Amb la finalitar t'oferir normes al discurs judicial o polític. El motiu oficial era que posaven en perill la moralitat i serietat del'eloqüencia.
La retòrica va aconseguir triomfar a Roma i ser acceptada.
Com a art del discurs la retòrica es dirigida a l'organització dels discursos e les seues diverses parts:
Introducció.Naracció dels fets.
Exposició
Refutació de l'adversari.
Digressió o epíleg,
Distinguia, a més, tres gèneres d'eloqüencia: el judicial, deliberatiu i el epideític. Aaquests 3 generes corresponien tres estils: vehement, mitjà i subtil, destinats a convèncer, agradar i impressionar.
L'oratòria pre-ciceronina. Els més antics testimonis de l'oratòria romanaels constitueixen les laudationes funebres. Destaquen els de Quint Fabi Màxim, Quint Cecili Metel i Luci Emili Paulus.
Serà al S. II a.C. Quan l'oratòria romana es consolide. Es produeix unaautèntica allau d'intel.lectuals grecs. En un principi van ser rebutjades , aconseguires ser aceptades i gaudiren de la protecció des cercles més aperturistes.
L'oratòria ciceroniana.L'enfrontament dels partits i el paper cada cop més importante del poble foren les causes determinants d'un desenvolupamen de l'eloqüencia. A més, el progés de la retòrica fa brotar en el camp de l'oratòria laconsideracio de que un discurs és una obra d'art i que ha de ser escrit segons una sèrie de normes. Aço fa q es formen unes escoles que juen un paper determinant en l'evolució de l'oratòria: l'escola...