Ordenacion bancaria

El futur dels mitjans de comunicació a l’era de la convergència digital
SANTIAGO MIRALLES

El sector dels mitjans de comunicació audiovisuals pateix des de fa temps una profunda transformació com a resultat de diversos factors. Un dels més importants és la convergència digital de la tecnologia, dels serveis i de diferents sectors, fins al punt que ja es pot parlar d’un metasector. Lestelecomunicacions, l’electrònica de consum, Internet i els mitjans de comunicació audiovisual són sectors que han tingut sempre un alt nivell de relació, però que fins fa relativament poc eren disjunts, tenien les seves pròpies dinàmiques i els seus propis actors i un baix nivell d’interferències. Constituïen una cadena de valor estable. Aquest article pretén explicar què ha canviat, descriure elsfenòmens que s’estan produint, exposar una anàlisi del sector dels mitjans de comunicació audiovisuals i plantejar les estratègies que faran possible que aquesta indústria es mantingui competitiva en els nous escenaris.

80

Oportunitats de futur per a l’economia catalana

Definició del metasector de la convergència digital
Els conceptes de cadena de valor i de competència natural i disruptivaens permeten tenir una primera visió panoràmica d’aquest conjunt de sectors. Tractem-los breument.

Cadena de valor
El gràfic 1 és una representació simplificada de la cadena de valor (CV) que permet als productes i als serveis audiovisuals arribar a l’usuari final. Una CV que es podria qualificar de tradicional abans de les transformacions que descriurem en aquest article.

Essencialment, elproducte, un programa de televisió (pel·lícula, sèrie, transmissió en directe, reportatge... ), és fabricat per empreses de producció o pels mateixos mitjans de comunicació audiovisual que també són productors. Aquests l’insereixen en una cadena o canal, és transportat per les telecomunicacions i, finalment, és rebut i ofert als usuaris finals mitjançant dispositius d’electrònica de consum (CE) comels receptors de televisió i, darrerament, també els informàtics (IT) com els ordinadors, telèfons mòbils, etc. El gràfic 1 esquematitza també els principals models de negoci del sector dels mitjans de comunicació audiovisual: publicitat i serveis de pagament. En aquest article tractarem de la publicitat com a principal via de finançament dels mitjans oberts i gratuïts.

Gràfic 1. La cadena devalors dels mèdia
Accés usuaris electrònica / informàtica

Mèdia
Producció i difusió de continguts

Distribució telecomunicacions

Sector publicitari
Productores independents “Majors” (Hollywood) Altres emissores (BBC etc.) Agències de notícies Veu i banda ampla Telecomunicacions mòbils Producció interna Telecomunicacions RF Telecomunicacions IP / cable / satèl·lit Aparells electrònics /informàtics

Emissora

Plataforma agregada

Usuaris finals

Coproducció

Internet
Serveis de pagament: TV / accés / “triple play”

Font: Elaboració pròpia.

Representació simplificada de la cadena de valor tradicional.

paradigmes / número 3 / desembre 2009

81

Competència natural i competència disruptiva
Abans d’endinsar-nos en la descripció dels diferents sectors i en laseva anàlisi, en el context de la cadena de valor, ja descrita, serà útil definir els conceptes instrumentals de competència natural (CN) i competència disruptiva (CD). Considerem competència natural la que s’estableix entre empreses que ocupen una mateixa posició en la cadena de valor. Consisteix a ocupar una quota de mercat sense variar substancialment el tipus de negoci que una empresa explota.És la que s’esquematitza amb les fletxes vermelles al gràfic 2. Considerem competència disruptiva la que genera una ruptura en la cadena de valor, és a dir aquella que s’estableix entre dues empreses que ocupen posicions diferents en la cadena quan una entra en el mercat de l’altra i obre una nova línia de negoci que fins a aquell moment no explotava. S’esquematitza amb les fletxes negres al...