Ordre de cavalleria

ORDE DE CAVALLERIA

L’orde de cavalleria consistia en una institució medieval que constituïa una de les divisions de la societat europea.Es tractaca d’una organització paramilitar i independent, laqual comprenia rl conjunt de cavallers que hi havien ingressat a partir d’una cerimònia anomenada: Cerimònia d’armar un cavaller.

Els inicis de l’orde de cavalleria fou a començaments del s.XI enel qual aquest orde militar era obert a tot home lliure, mentre fos cristià. De fet, però, no tan sols ser cristià era l’únic requeriment ja que es necessitava posseir els suficients recursoseconòmics per a mantenir l’armament i el cavall.

Cap a la meitat de l s.XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals vers al s.XIII ja s’havien imposat i impedienl’ingrés en l’orde. Principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat si hi havia una concessió feta pel sobirà.L’orde de cavalleria no era un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals alsquals s’adheria per jurament.

L’ideal cavalleresc ha estat exposat en obres d’ensenyament com, El llibre de l’Orde de Cavalleria de Ramon Llull, que els experts exposen que fou escritcap al 1275 unaaltra obra va ser El tractat de cavalleria de Pere el Cerimoniós. En l’ideal cavalleresc que es resumeix en: fidelitat, menyspreu del dolor i de la mort, anhel de glòria i llibertat també hi entravala defensa del seu senyor i de la religió, com també la protecció dels febles, les vidues i els orfes; també el servei de l’església, que en el pensament mediaval suposava posar-se a disposició delmateix Jesucrist. Aquest fou un moment important ja que a partir d’aquí, es podia separar el cavaller mundà i ple de vicis del cavaller de Crist, ple de virtuts. D’aquesta manera, la violència noméss’havia d’aplicar contra els infidels o els malfactors i de cap manera es podia matar al vençut o a l’indefens.
L’església convertí en un ritu religiós l’acte d’armar un cavaller; apareix ja una...