Ordre dels templers
Páginas: 2 (434 palabras)
Publicado: 7 de junio de 2011
L’ORDRE DELS TEMPLERS
FUNDACIÓ DE L’ORDRE:
Va ser fundat a Jerusalem (1119) per nou cavallers, el més reconegut d’aquests era el català Hug de Pinós.
ORIGEN DEL NOM:
Al principi,s’anomenava Orde dels Pobres Cavallers de Crist. Més tard, van ser coneguts com a cavallers templers o cavallers del temple de Salomó i aquest nom va sorgir després d’instal•lar-se a l’antic temple de Salomó.REGLA DE L’ORDRE:
Els templers havien de respectar tres vots: la pobresa, la castedat i l’obediència.
Un monjo templer havia d’obeir sempre els seus superiors, mai no els hi podia negar res. Uncop eren admesos a l’ordre, se’ls hi donava un hàbit i un equip d’armes de combat.
Durant el dia no es podien permetre cap moment de temps lliure, ja que havien de complir les diverses pregàries, oirmissa i fer instrucció militar. Estaven prohibits el riure, la conversa trivial i els dejunis. Els àpats es feien al refectori i en silenci, ningú no es podia aixecar de la taula sense el permís delcomanador.
De tant en tant hi havia reunions de capítol, i allà cada monjo havia de confessar les seves incorreccions, i llavors els altres decidien el càstig.
En el combat, els templers no espodien escapar encara que l'enemic fos tres vegades superior i els monjos que queien presoners no eren rescatats.
El vot de castedat, també prohibia mirar una dona a la cara, fins i tot la seva mare.
Uncop es morien eren enterrats en una tomba anònima i sense taüt.
ORGANITZACIÓ:
La màxima autoritat era el Gran Mestre, només es podia sotmetre al Sant Pare, i els seus ajudants eren: un grupde comptables, un altre de secretaris i per acabar un altre d’administradors. A l’ordre no hi podia governar cap mena d’autoritat civil ni eclesiàstica.
La cèl•lula base de l'Ordre eren les cases opriorats, constituïts per una casa, finca o castell donada per algun magnat. Els priorats s'agrupaven en batllies, aquestes es reunien en cases regionals, i les cases regionals, en províncies.
Les...
FUNDACIÓ DE L’ORDRE:
Va ser fundat a Jerusalem (1119) per nou cavallers, el més reconegut d’aquests era el català Hug de Pinós.
ORIGEN DEL NOM:
Al principi,s’anomenava Orde dels Pobres Cavallers de Crist. Més tard, van ser coneguts com a cavallers templers o cavallers del temple de Salomó i aquest nom va sorgir després d’instal•lar-se a l’antic temple de Salomó.REGLA DE L’ORDRE:
Els templers havien de respectar tres vots: la pobresa, la castedat i l’obediència.
Un monjo templer havia d’obeir sempre els seus superiors, mai no els hi podia negar res. Uncop eren admesos a l’ordre, se’ls hi donava un hàbit i un equip d’armes de combat.
Durant el dia no es podien permetre cap moment de temps lliure, ja que havien de complir les diverses pregàries, oirmissa i fer instrucció militar. Estaven prohibits el riure, la conversa trivial i els dejunis. Els àpats es feien al refectori i en silenci, ningú no es podia aixecar de la taula sense el permís delcomanador.
De tant en tant hi havia reunions de capítol, i allà cada monjo havia de confessar les seves incorreccions, i llavors els altres decidien el càstig.
En el combat, els templers no espodien escapar encara que l'enemic fos tres vegades superior i els monjos que queien presoners no eren rescatats.
El vot de castedat, també prohibia mirar una dona a la cara, fins i tot la seva mare.
Uncop es morien eren enterrats en una tomba anònima i sense taüt.
ORGANITZACIÓ:
La màxima autoritat era el Gran Mestre, només es podia sotmetre al Sant Pare, i els seus ajudants eren: un grupde comptables, un altre de secretaris i per acabar un altre d’administradors. A l’ordre no hi podia governar cap mena d’autoritat civil ni eclesiàstica.
La cèl•lula base de l'Ordre eren les cases opriorats, constituïts per una casa, finca o castell donada per algun magnat. Els priorats s'agrupaven en batllies, aquestes es reunien en cases regionals, i les cases regionals, en províncies.
Les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.