Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes.

Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
1. El reticle endoplasmàtic (RE)
Sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats (o cisternes), sàculs globosos (o vesícules) i túbuls sinuosos. Aquest sistema constitueix un compartiment amb un espai intern: el lumen o llum.
Les funcions del RE són:
* La síntesi, emmagatzematge i el transport de proteïnes i de lípids.
* Unióde proteïnes i lípids amb els glúcids.
* Destoxificació.
2.1. Reticle endoplasmàtic rugós (RER)
Es caracteritza perquè presenta ribosomes a la cara externa: la cara citoplasmàtica. Està format per cisternes comunicades entre si i té vesícules de transport. Es comunica amb el REL i amb l’exterior de l’embolcall nuclear. Les seves membranes presenten proteïnes que fixen ribosomes: lesriboforines.
La funció bàsica del RER és sintetitzar les proteïnes i els fosfolípids que formen la membrana, i també les proteïnes de secreció (que generalment són glicoproteïnes).
2.2. Reticle endoplasmàtic llis (REL)
Es caracteritza perquè no té ribosomes. Està format per una xarxa de túbuls, units al RER que s’expandeix per tot el citoplasma. Té una gran quantitat d’enzims, els qualssintetitzen gairebé tots els lípids, menys els àcids grassos (es sintetitzen al citosol). El REL està molt desenvolupat a les cèl·lules intersticials (estan als ovaris i als testicles), les quals sintetitzen esteroides.
Les funcions del REL són la síntesi, l’emmagatzematge i el transport de lípids, la destoxificació de les cèl·lules i participa en la contracció dels músculs estriats.
2. L’aparellde Golgi (AG)
Se situa pròxim al nucli i en les cèl·lules animals, envolta els centríols. Està format per un o uns quants dictiosomes, que són agrupacions en paral·lel de 4 a 8 sàculs discoïdals anomenats cisternes; i per nombroses vesícules de secreció. L’AG està polaritzat, gràcies a les seves dues cares:
* Cara cis o de formació: orientada al RER, formada per sàculs de poc diàmetre i demembrana fina.
* Cara trans o de maduració: orientada cap a la membrana citoplasmàtica, presenta cisternes molt grans, de membrana gruixuda i aspecte reticular.
L’AG organitza la circulació molecular de la cèl·lula. Com que l’AG té membranes riques en enzims, pot fer múltiples funcions, de les quals destaquen:
* Maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes procedents del RE: lacara cis rep vesícules de transició (que venen de l’embolcall nuclear i del RE), el contingut d’aquestes avança pel dictiosoma cap a la cara trans, mitjançant vesícules intercisternes. Llavors el contingut molecular s’acumula dins d’altres vesícules com els lisosomes (vesícules petites que contenen enzims digestius que s’utilitzaran en els vacúols digestius) o les vesícules de secreció (vesículesgrans que es dirigeixen a la membrana plasmàtica i s’hi fusionen, és a dir, vessen el contingut a l’exterior: exocitosi).
* Glicosilació de lípids i proteïnes: s’afegeixen oligosacàrids als lípids i proteïnes del RE.
* Síntesi de polisacàrids.
3. Els lisosomes
Són vesícules que contenen enzims digestius, els quals són hidrolases àcides, és a dir, que catalitzen la divisió d’unsubstrat gràcies a la intervenció d’una molècula d’H2O i es formen al RER, passen per l’AG on s’activen i després s’acumulen a l’interior dels lisosomes. Aquests tenen una membrana plasmàtica amb glicoproteïnes que impedeixen que els enzims hidrolases ataquin a la membrana interna del lisosoma.
Els lisosomes aporten els enzims per fer la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula, per al bonfuncionament d’aquests, els lisosomes han de mantenir un pH entre 3 i 6, per tant, hi introdueixen protons (H+) mitjançant consum d’ATP. La digestió pot ser extracel·lular: les vesícules de secreció expulsen els enzims; o intracel·lular: els lisosomes s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que s’ha de digerir.
* Lisosoma primari: a l’interior només tenen enzims digestius.
* Lisosoma...