organizacion territorial del estado

DRET CONSTITUCIONAL II

TEMA 1

“LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT AUTONÒMIC”

1. MODELS D’ESTATS COMPOSTOS EN DRET COMPARAT.

HISTÒRIA: Modernament tots els estats són Estat Nació. Podem distingir tres etapes històriques:

1.- Feudalisme: el poder organitzat es la poliarquia medieval. Pluralitat de poders. Autarquia com a organització econòmica. El poder polític exercit pels senyors feudalsque té per sobre un rei, monarca, príncep, etc., i aquest a la vegada per sobre només tenia al Pontífex (papa). El sistema jurídic com a dret natural d’origen diví (no positiu) és interpretat pel poder polític.

2.- Absolutisme: major intercanvi econòmic (mercantilisme), i això comporta la centralització del poder polític que exerceix el monarca (concentració del poder en el monarca).Posteriorment sorgeix la idea de contracte com a fonament de l’Estat absolutista. Teoria de Hobbes (contracte entre els súbdits i monarca). Els súbdits cedeixen la sobirania a canvi de la seva protecció.

3.- Liberalisme: sorgeix a finals del S. XVIII-XIX. La sobirania abans exercida pel rei en exclusiva passa a emanar de la sobirania nacional. Bàsicament es confereix el poder polític a la nació(ficció política – doctrinal) dipositària de la sobirania. Això, suposa que aquests súbdits de l’Estat és tributari, d’una part del conjunt de la sobirania.

La primera característica del liberalisme és la uniformal de l’Estat i forta centralització del poder. El Dret és positiu, fet per l’home. És celebrat per un Parlament representatiu. Sorgeix l’imperi de la llei. La divisió de poders i elsDrets individuals de les persones.


Estat – Nació: és sinònim de centralització del poder, que modernament entra en crisi:

Per raons de caràcter burocràtic, complexitat de la vida moderna i gran nombre de decisions a prendre era incompatible amb l’existència d’una sola estructura central poc eficaç.
Per raons democràtiques, necessitat d’aproximar les decisions polítiques a la ciutadania.Per raons historicopolítiques, molts d’aquests Estats tenen minories nacionals que no casen amb aquest Estat uniforme o centralistes.


Diferents formes d’Estat segons la distribució territorial del poder:

El caràcter unitari o descentralitzat d’un Estat ve determinat per la seva Constitució, però respon a circumstàncies històriques. Cal distingir entre Estats unitaris i Estats compostos(federals o amb acords federals).

ESTAT UNITARI PUR: (no existeix actualment). Fortament centralitzat i concentrat i amb un sol nivell d’institucions polítiques. Hi ha diferents models d’Estat unitari que distribueixen el poder territorial, i són:

- Estat Regional o Autonòmic, són unitats territorials subestatals creats per l’Estat unitari amb poders polítics propis. En aquests (per exempleItàlia) es caracteritza perquè les regions disposen de diferents poders legislatius i executius. No poder judicial.

Les regions no tenen potestat d’incidir en processos de reforma Constitucional. Disposen d’alguns però no de tots dels recursos fiscals i financers.


ESTAT FEDERAL: A diferència dels Estats unitaris, en els sistemes federals existeixen dos nivells d’institucions: lafederació, i els Estats. Més d’una tercera part dels països del món tenen algun tipus d’acord federal en la seva organització territorial (prové de foedus, pacte, acord). El 13% dels Estats actuals del món són federals.

Cal distingir entre els Estats federals en el seu origen i ara. Per exemple a EUA sorgeix de 13 Estats disposen de la potestat autoconstituent. Modernament molts dels Estats federals nos’han constituït així, per exemple: Alemanya (federalisme derivat).

Fonaments teòrics del Federalisme:

- El primer bàsicament territorial, per mirar d’equilibrar territorialment el poder en front de la sobirania absoluta de l’Estat (Althusius).

- La segona té vocació més liberal fundada en la necessitat de preservar la individualització en front l’Estat sobirà, i partidari de la...