Organologia medieval

Treball d’organologia medieval
Llaüt
Instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera. Amb el fons còncau, corbat, fet de diverses lames de fusta, unides entre ellesi unida a un mànec.


Un instrument molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i més tard, al segle XX, en un moviment denominat la música antiga. També, durant el Renaixement i el Barroc va serel instrument més popular arreu d’Europa.

Rabell
Instrument en forma de mitja pera, tallat d’una sola peça de fusta, sovint porta muntades 3 cordes.



Aproximadament al segle XII va ser moltutilitzat per els ministrils. El rabell, és un instrument de corda fregada que va arribar a Europa, procedent de l’Orient Mitjà al segle XII. Va arribar a la seva màxima popularitat durant l’EdatMitjana i el Renaixement. S’utilitzava a la cort, en les cerimònies religioses i festes.

Viola de mà
Instrument molt similar a la guitarra. Està feta de fusta i consta d’un mànec, un claviller, 11cordes disposades en una de sola més cinc parelles de cordes afinades igual i una caixa de ressonància en forma de número de 8 amb un o més forats a la tapa i amb una petita barra transversal per fixarles cordes.


Va ser un instrument molt popular a la Península Ibèrica, Itàlica i a Llatinoamèrica, en el segle XVI. En aquests països, a diferencia de la resta d’Europa, va reemplaçar al llaüt com ainstruments més popular.




Viola de roda
Instrument de corda fregada, semblant al violí. La seva tessitura es situa entre els aguts del violoncel i els greus i els mitjans del violí. Estanafinats en intervals de cinquenes.

Va aparèixer a l’Occident europeu cal al segle IX amb el nom d’organistrum, que per la seva grandària havia de ser tocat per dos músics, un per la roda i l’altreper el teclat.

Viola de gamba
Instrument de corda. El model més extens té sis cordes afinades per quartes i és d’aspecte similar al violoncel.

És un cordòfon d’arc, d’ampli ús a Europa entre...