orientacio professional

1ª part:

1.A - Quina relació s'estableix entre aturat i l'orientador professional?
Quan una persona demanda un servei d’orientació, les seves expectatives principals són trobar una feina o millorar la que té. Aquesta és una de les primeres barreres emocionals que ha de vèncer l’orientador/a: fer conscient a la persona demandant que primer cal fer un diagnòstic de la seva ocupabilitat, és adir,  la capacitat d’un treballador o treballadora per mantenir el seu lloc de treball o per a trobar una altre feina en un moment determinat de la seva vida. Posteriorment haurà de marcar-se objectius, elaborar un projecte i traçar un itinerari a seguir. Tot això, és clar, amb l’acompanyament del professional.
En aquesta primera fase l’element motivador és molt important, l’objectiu del’orientador/a és aconseguir que la persona prengui consciència de la necessitat de fer aquest procés per posicionar-se davant del mercat de treball, i així poder utilitzar les estratègies adequades i garantir, si més no, un èxit moderat. Les tècniques més utilitzades pels professionals de l’orientació per assolir aquest primer objectiu és el resultat de combinar dinàmiques grupals amb la tutorització iseguiment individual. Això permet per una banda posar en contacte persones amb problemàtiques similars possibilitant l’intercanvi d’experiències i l’anàlisi de situacions i, per l’altra, adaptar el procés d’orientació a les característiques i necessitats particulars de cada persona.
Aquesta no és una tasca fàcil i no sempre el professional en surt victoriós, cal tenir en compte que la personademandant d’orientació vol respostes, i vol respostes concretes i aplicables, la qual cosa no és possible sense un diagnòstic de la seva situació formativa i laboral. El professional ha d’evitar donar “receptes màgiques” i immediates, perquè hi ha moltes possibilitats de retornar a la persona a la situació inicial, cosa que li generaria més frustració. La missió de l’orientador/a serà implicar aldemandant en el propi procés d’orientació, proporcionant-li eines i recursos que el permeti gestionar la seva inserció amb  la màxima autonomia possible.
En un procés d’orientació les persones han de ser capaces d’avaluar la seva situació personal a partir de l’anàlisi dels elements interns i per tant susceptibles de ser modificats per la persona: disponibilitat, formació, competències…, i els externsals quals la persona té poques possibilitats d’incidir: context socioeconòmic, edat, gènere. És molt important conèixer-les ja que estan interferint entre la persona demandant i el mercat de treball.
Fer conscient a la persona de la pròpia situació laboral i racionalitzar-la és una estratègia que permetrà, per una banda desdramatitzar-la i, per l’altra, establir la distància que hi ha entrel’ocupació desitjada i les possibilitats reals d’assolir-la, mitjançant l’anàlisi de les pròpies competències i les exigides en el mercat de treball. La participació i la implicació de la persona interessada en la gestió del seu itinerari d’inserció, com a un dels elements claus de tot procés d’orientació, queda recollit en el projecte de la resolució de la Comissió Europea del 18 de maig del 20041. Enaquest Projecte de resolució del Consell de la Unió Europea hi ha dues idees interessants a destacar: l’orientació com a prevenció en les etapes finals de l’ensenyament obligatori i l’orientació com estratègia en la disminució de les desigualtats socials, mitjançant la promoció de la formació i l’accés al mercat de treball en les diferents etapes de la vida adulta.

1.B - Quines són lescaracterístiques més destacables de l'orientació professional centrada en les solucions?
Una proposta metodològica que ha de ser ressaltada per la seva bona adaptació a les noves formes de fer que es proposen en orientació per a l’ocupació, és el denominat: “enfocament Centrat en els Recursos” Piqueras i Rodríguez, (1997) es refereixen a aquest enfocament ho treuria. Es vist com a “una forma...