ORIGEN CINEMA

Cinema 1

Sessió 7

Continguts:
- Els orígens del cinema
- Els germans Lumière i Edison

-

Primers autors. George Méliès.

1. Els orígens del cinema
1.1. L’invent.
El cinema és un art col·lectiu, però és també, indústria i comerç, propaganda i política,
comunicació

i

manipulació

d’unes

masses

espectadores.

És

un

fenomen

multidimensional —art,comunicació, eina científica— de gran impacte en la societat
del segle XX.
El cinema sorgeix a partir d’invents anteriors com la fotografia, però també de l’estudi
de la percepció humana, especialment de la persistència retiniana, de les ànsies de
realisme de la societat i de la inquietud històrica dels homes per expressar el
moviment existent al món real [1]. Segons l’ historiador del cinema RomàGubern,
aquests tres elements seran decisius i necessaris per a l’aparició de les imatges en
moviment.

El cinema té precursors en expressions gràfiques que intenten mostrar moviment, en
tècniques com les ombres xineses, o aparells com la llanterna màgica (Athanasius
Kircher, 1640). Hi ha una gran quantitat d’expressions artístiques escampades al llarg
de la història que mostren l’intent del’home per fixar el moviment, com per exemple,
les pintures de senglars a la cova d’Altamira (15000 anys), la columna trajana de
l’imperi romà (113 dC), o els quadres del futurisme italià ‘Il cavaliere rosso’ i ‘i ritmi de
ll’archetto’ (1913 i 1912 respectivament).

Les investigacions científiques sobre la càmera fosca i la fixació d’imatges que
possibiliten la fotografia són decisives per al’aparició del cinema, el qual hi afegeix
moviment. En la Royal Society of London, el doctor Peter Mark Roget explica
fisiològicament i científica la il·lusió òptica del moviment: es tracta d’un efecte basat
en la inèrcia de la visió (1824). La investigació de Mark Roget demostra que les
imatges projectades romanen durant una fracció de segon a la retina, no s’esborren
immediatament, creant així unail·lusió òptica de continuïtat i moviment.
Apareixen invents i estris que juguen i treballen amb la tesi de la persistència retiniana.
La cronofotografia (a través de diferents autors com Janssen, Étienne-Jules Marey i
Eadweard Muybridge entre 1874 i 1881) realitzen la descomposició fotogràfica del
moviment. Un zoòtrop (1833) aconseguiria fer la síntesi de les imatges, però no les
projectavaencara. Invents o joguines anterios com el taumatrop (1824) o el
fenaquistiscopi (1832) també aconseguien efectuar una síntesi, per altres mitjans (de
dues imatges o de més, com el mateix zoòtrop). Serà Charles-Émile Reynaud qui
aconseguirà projectar les imatges en una pantalla mitjançant un praxinoscopi (teatre
òptic, 1888), que combina la sustitució d'imtages d'aquests invents amb laprojecció
que ja estava a la linterna màgica.
La fotografia també avança paral·lelament, sobretot en el camp químic, aconseguint
preparats fotosensibles més fàcils i ràpids. El mateix Nadar deia que el seu somni era
“veure com la fotografia registre les actituds i canvis de fisonomia d’un orador a
mesura que el fonògraf registra les seves paraules”. Per tant, la mateixa fotografia ja
apunta alrepte de la imatge en moviment i, fins i tot, a la sincronització amb el so.
Étienne-Jules Marey va ser un fisiòleg francés que va emprar la fotografia per a
estudiar el moviment dels corps. Va inventar un fusil fotogràfic (1882) i després es va
servir d'una càmera (1882-88) per a les seves investigacions. Marey va descomposar el
moviment en fases, les quals va fixar sobre un únic negatiu. Lesseves imatges
cronofotogràfiques es caracteritzen per aquesta coincidència sobre un mateix suport, a
més a més de per l'ùs d'un fons obscur per a la claredat de registre de les figures, que
poden ser humanes, animals o d'objectes.

Per la seva banda, Eadweard Muybridge va començar com a fotògraf. Es va fer conegut
amb la fotografia de paisatges i després va treballar en relació a la...