Origen de la historia

Des dels pobles primitius ja es troben formes orals i representacions per a transmetre els esdeveniments del passat. El doble procés de desenvolupament de l'escriptura i de la cronologia féu possibleel naixement d'una forma de fixar i transmetre successions cronològiques de sobirans, en unió de fets rellevants per a les col·lectivitats que regien. Aquesta forma inicial, analítica, es troba enuna o altra modalitat des de l'Extrem Orient a l'Amèrica precolombina, passant per les velles cultures d'Egipte i Mesopotàmia. El registre d'anals i cròniques fou en moltes civilitzacions un oficilligat a un carrèc institucional, controlat per l'estat. Sima Qian (denominat pare de la Historia a la cultura xinesa) inaugurà en aquesta civilització els registres històrics oficiales burocratitzats alsegle II aC.
A la Grècia Clàssica aparegueren els primers relats que anaven més enllà d'un pur recordatori de dates i fets i procuraren donar una imatge més completa vers la vida dels pobles. Personescom ara Heròdot i Tucídides són clars exemples d'aquesta tradició.
La tradició grega continuà dins el món romà, en persones com ara Tit Livi o Tàcit. Amb l'aparició del cristianisme, aquestatradició clàssica a Occident fou influenciada per la religió donant pas als relats històrics que barrejaven les coses divines i les humanes, considerant la història del món com una manifestació de la voluntatdivina, dins una tradició que va de sant Agustí a Bossuet. Gran part de la historiografia medieval es redueix a una transcripció bíblica, amb intents de cristianització de mites pagans, donant lloc amites nacionals enllaçats amb annals històrics de temps més propers.
Paral·lelament a aquestes grans síntesis que pretenen relatar història del món des dels orígens es desenvolupen altres gèneres,de pretensions més modestes, com la crònica, generalment personal o familiar, relació dels fets d'un sobirà o d'una dinastia, i el diari, on s'anoten els esdeveniments rellevants d'una comunitat,...