Origen de la lengua catalana

Orígens de la llengua i de la literatura catalana.
(Ampliació de les pàgines 15, 16 i 17 del llibre)

ALGUNS CONCEPTES PREVIS. Substrat: llengua que en un territori determinat, ha estatsubstituïda per una altres a conseqüència d'una conquesta o colonització, però que influeix en la nova llengua aportant-hi alguns elements lingüístics (DIEC). • Superstrat: Llengua que, en un territorideterminat, s'ha introduït àmpliament dins l'àrea d'una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics (DIEC) • Préstec: Des de la perspectiva de la llengua que el cedeix, el pasd'un element lingüístic des d'una llengua a una altra. • Manlleu: Des de la perspectiva de la llengua receptora, el pas d'un element lingüístic des d'una llengua a una altra. • Neologisme: Quan elsmots manllevats encara no ha assolit carta de naturalesa definitiva en la llengua receptora. • Barbarisme: Quan els mots que s'introdueixen en una llengua tenen un equivalent en el sistema receptor, nopodem parlar pròpiament de préstec, sinó de barbarisme. • Llatí vulgar: llengua parlada pel poble o, simplement, el llatí parlat en oposició al llatí literari.

•

I.

ORIGEN. EL NAIXEMENT DELES LLENGÜES ROMÀNIQUES. En l'aspecte lingüístic, la romanització comportà la substitució de les llengües preromanes, de les quals només s'ha conservat el basc, pel llatí. Aquestes llengüesconstitueixen el substrat de la romanització lingüística. Concretament la llengua catalana deriva del llatí vulgar implantat en una zona compresa aproximadament entre els actuals nuclis urbans de Perpinyà i laSeu d'Urgell al nord, Lleida a l'oest, i Tarragona al sud, és a dir, en l'extrem orient de la província romana Tarraconense. Des del port de Tarragona

II.

FACTORS que intervenen en la formacióde les diferents llengües romàniques: Substrat: El contacte entre llengües no sol ser equilibrat. De fet no hi ha, ni hi ha hagut, cap situació de convivència igualitària de entre dues llengües i...