origen de la simbologia cristiana

Origen de la simbologia cristiana
A la catacumba de Pretextat, a Roma, hi ha una pintura del segle IV que representa un xai entre dos llops. A sobre del xai hi ha escrit el nom de Susagnna, i a sobre d’un dels llops hi ha escrit Senioris. Es tracta d’una representació simbòlica de la història de Susana i els dos ancians, que està escrita al llibre de Daniel.
A la catacumba dels sants Pere iMarcelino hi ha una escena d’un banquet d’un ritual que, les dos figures serveixen a la taula porten el nom d’ Irene, que simbolitza la pau, i el nom d’Agape, que simbolitza la caritat. Els primers cristians creuen que es tracta sens dubte del nom de dues criades.
L’escena de Noé a l’arca allargant la ma cap un colom, està amb un ram d’una olivera, que també va estar representada varies vegades ales catacumbes. Més tard, es va sintetitzar l’escena i es va representar a les làpides amb el colom amb el ram, sense Noé ni l’arca.
Passa el mateix amb el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, que es sintetitza amb un peix i una cistella de pans. Es tracta, per tant, d’escenes bíbliques representades simbòlicament.
La ovella que descansa sobre les espatlles del bon pastor, esrepresentava molt freqüentment a les catacumbes, i més tard es representarà sola per simbolitzar al cristià que viu a la cleda de l’església.
La figura de Crist es substitueix a vegades per les lletres XP, que són les inicials del seu nom en grec.
La creu de Crist també és representa amb una àncora o una esvàstica. Aquest símbols i d’altres com la palma, el dofí, el far, el gall indi, es van agafarde la mentalitat pagana en la que vivien i de la qual participaven, els transmetrien als cristians, pau, resurrecció, victòria, salvació i vida futura.









Durant l’edat Medieval es desenvolupa el simbolisme religiós d’una manera molt extensa. La vida patriarcal d’aquells temps invitava a relacionar les coses amb la religió. El pensament i la vida d’aquella societat erateocèntrica. La filosofia i les ciències passen a ser sirventes de la teologia. L’estudi de la naturalesa i del món material només interessa quan necessita ajudar a la religió. A part de la naturalesa real, també es recórrer als animals fantàstics. El resultat de tot això és que totes les coses tenen el seu símbol religiós.
Símbols pagans: es tracta de símbols que signifiquen idees religioses. L’església noes va oposar a la cultura pagana sinó que la va cristianitzar en el que va poder. El mateix va fer amb la simbologia heretada dels romans, que la va batejar donant-li sentit cristià.
- Lleó: per els romans simbolitzava la mort; per els cristians simbolitzaria la mort eterna i l’infern.
- Palma: signe de victòria entre els romans; victòria dels màrtirs pels cristians.
- Gall: vigilància sobreles temptacions.
- Mel: eloqüència sagrada.
- Cedre: en països centreeuropeus estava relacionat amb divinitats paganes, passarà a ser un símbol de Crist.
- Sàtirs i faunes: símbols del diable.

Símbols bíblics: està inspirat en comparacions i figures de la Bíblia en l’Antic Testament i en el Nou Testament
- Llet: en Sant Pau significa les nocions de la fe.
- Lluna: significa el regnede les tenebres.
- Porc: simbolitza la impuresa.
- Aranya: representa la maldat.
- Poma: simbolitza el pecat.
- Mar: representa la immensitat.
- Oliver: simbolitza la pau.
- Colom i foc: representen l’Esperit Sant.
- Petxina amb la perla: representa la veritable doctrina.
- Ovella perduda: simbolitza el cristià que es surt de la cleda de l’església.
- Claus de Sant Pere: signifiquen lasuprema autoritat del Papa.
- Pescar: sinònim d’atraure la veritable religió.
- Peixets: representen els cristians.




Símbols patrístics: els escrits dels pares de l’església i els demés escriptors eclesiàstics extreuen de la Bíblia i de la cultura pagana multitud de símbols, que amb les seves comparacions i al·legories en creen d’altres. Al segle I, Sant Climent Romà a la seva primera...