Origen del universo (FILOSOFIA)


1. L'evolució biològica de l'espècie humana.


1.3. Els mecanismes de l'evolució.
(http://www.xtec.cat/~lvallmaj/palau/darwin.htm)
(http://evolution.berkeley.edu/ (en anglès))


L’evolucionisme és el pensament filosòfic que ha acompanyat la Teoria de l’evolució i ha configurat el nucli racional, científic i filosòfic de la revolució biològica formulada en els segles XIX i XX.
Estracta d’una revolució en el sentit que:
possibilità la radical transformació del coneixement pel que fa a l’origen de l’ésser humà;
posà les bases per a la pregunta sobre l’origen de la vida;
posà les bases de la genètica.


Malgrat que el vell Anaximandre de Milet (segle VI aC) havia intuït la idea d'evolució dels éssers vius, el pensament occidental ha defensat, fins ben entrat el segle XIX,una concepció fixista de la vida.
Segons el fixisme, tant la natura com les espècies vives són una realitat definitiva i acabada: els éssers vius són formes inalterables, essent avui tal com van ser dissenyats des de bon començament. Òbviament, el fixisme anava aparellat amb el creacionisme.

Creacionisme
Creença en la intervenció creadora d’un ésser suprem. Constitueix la base de moltesconcepcions religioses i és una de les doctrines centrals del Cristianisme. La teoria creacionista, sorgida a l’edat mitjana, afirma que totes les espècies vives han estat creades per Déu, una per una, a l’inici del món, tal com són ara. Els creacionistes feien una lectura literal de la Bíblia.
Fixisme
Carl von Linné (1707-1778)
Enuncia la teoria fixista basant-se en el principi d’Aristòtil de laimmutabilitat de les espècies. Les plantes: les plantes i els animals no poden canviar amb el temps.

Georges Cuvier (1769-1832)
Malgrat l’evidència, obtinguda per l’estudi dels fòssils, de la desaparició d’algunes espècies i del naixement d’altres, defensà el fixisme al·legant grans cataclismes i el desplaçament d’aquestes espècies.
Espontaneisme
Teoria que afirmava l’origen dels organismesinferiors (microbis) a partir de substrats inerts per generació espontània. L’origen d’aquesta teoria es troba en l’afirmació aristotèlica que certs éssers vius inferiors es generen d’una manera espontània a partir del fang i de la matèria orgànica en descomposició. La seva falsedat només va poder ser provada a partir de les investigacions de Pasteur.


L’evolucionisme i la revolució biològicaforen un canvi en el model d’explicació més d’acord amb els esdeveniments observats:
Descobriments de la Paleontologia i l’Anatomia comparada: fòssils d’animals mai vistos, semblances entre diferents organismes...
Louis Pasteur (1822-1895) va demostrar la falsedat de l’espontaneisme: cap microbi no es pot originar sense gèrmens precedents.
Les proves a favor de l’origen inorgànic de la vida(finsla del XIX i XX) van permetre desmuntar la teoria aristotèlica que un ésser viu només pot provenir d’un ésser viu.



Jean Baptiste Pierre Antoine, cavaller de Lamarck (1744-1829) se’l pot considerar el primer representant de la teoria evolucionista:

La natura és un tot, creat per Déu, que sembla tenir una finalitat (finalisme).
La natura està ordenada de forma ascendent, del simple al méscomplex, de menys a més perfeccionament.
Necessitat d’adaptació al medi dels éssers vius, llevat dels microbis.
2 principis evolutius:
1. La funció crea l’òrgan: l’ús freqüent d’un òrgan fa que es desenvolupi i n’augmenti la capacitat, i al revés.
2. L’herència dels caràcters adquirits: les modificacions orgàniques derivades de l’ús o de la manca d’ús dels òrgans, es consoliden en elsindividus i es transmeten per herència a les successives generacions, possibilitant l’aparició de noves espècies.
3. Hi exclou l’ésser humà.


a) La Teoria de l’evolució de Darwin.

Charles Robert Darwin (1809-1882), és el pare de la Teoria de l’evolució moderna:

Influències:
Charles Lyell (1797-1875). Lyell explicava els canvis del passat en la superfície de la terra per l'acció gradual de...