ORIGEN HUMANO

L’ORIGEN DE L’ÉSSER HUMÀ

Amalia Pérez, Laura Millán, Natalia Giner, Marta 
García 
 
 
Introducció: 
A 
l llarg d’aquest treball parlarem de l’evolució de l’ésser 
humà des del seu naixement, fa milions d’anys fins, a 
l’actualitat. L’origen de l’esser humà te el seu origen en 
Àfrica, gràcies a la separació de dues plaques a l’est del 
continent. Com a conseqüència d’això, alguns primats van quedar aïllats, aquestos van començar a caminar, cuinar..., 
en definitiva, a evolucionar, per diverses conseqüències 
que anirem explicant al llarg del treball. 
Al llarg de tota la seua llarga existència, han hagut moltes classes de primats, des de 
l‘Australopitecus afarensis, que es el primer mico en experimentar els primers canvis, fins a l’Homo sapiens, que ha arribat a ocupar tot el planeta Terra. 
 
 

1. ORIGEN DE LÉSSER HUMÀ 
F 
 
a més de vuit milions d'anys, la selva era l'ecosistema africà. A la selva vivien grups de 
primats, grans micos, els antecessors de la família dels homínids, a la qual pertanyen els 
humans. 
Presentaven característiques similars als micos actuals. Eren animals menuts, d'hàbits nocturns que vivien quasi sempre en els arbres. Però amb el temps, aquests primats van 
anar canviant juntament amb els seus hàbits i les seues característiques físiques. 
En el 1983 va surgir la teoria de ‘East Side Story’ es una hipótesi propasada pel francés 
Yves Coppens que intenta explicar l’aparició dels homidids bípeds. 
Aquesta teoria defensa que els primers homídids es troben a l’est d’africà i van apareicer com conseqüencia del cambi climàtic que va originar l’enfonsament tectónic del Rift.  
Desde la zona de la Vall del Rift fins a l’oceà Índic s’ensten com la part est d’Àfrica i es 
troben els ecosistemes sabàtics. Es van formar muntanyes que van actuar com una 
barrera per als vents humids de l’est, produint un clima àrid. El grup d'omidids que va 
quedar en aquesta part (l'est d'Àfrica) va quedar aislada amb una important escassetat de vegetació i per lo tant, amb una escassetat notable d'aliments. Aixó va canviar l'evolució 
d'aquestos sers. 
En canvi, la zona entre l'oceà Atlàntic i la Gran Vall del Rift, coneguda como part oest 
d'Àfrica on hi havíen els ecosistemes salvàtics, va quedar exposada als vents humids. En 
aquesta part van viure un grup dels nostres avantpassats que després d'evolucionar hui en dia coneixem como goril•les i ximpancés. Aquestos sers tenien una vida cómoda 
degut a un clima motl adecuat per a la vida i a l'abundancia de vegetació i d'aliments 

 
 
 
 
 

 
1.

AUSTRALOPITECUS AFARENSIS 
Els primers que comencen a manifestar els 
canvis desprès del trencament del rift, que va 
provocar que el clima fora més sec, cosa que va 
produir que apareguera la sabana i amb això 
que els simis que vivien als arbres es feren 
terrestres, son els simis denominats Australopitecus Afarensis.  
Aquestos simis, van viure fa aproximadament 
entre 3 i 3’9 milions d’anys.Aquest homínid 
tenia una capacitat cranial més reduïda que 
l’homínid actual, l’Homo sapiens, 
aproximadament el cervell d’un ximpanzé. La 
seua activitat era quasi tota arbórea, ja que la 
seua alimentació estava basada en els fruits.  
El seu cos s’estretava agudament cap a dalt, tenia forma, mes o menys, de campana. En 
aquestos homínids es començava a notar el 
dimorfisme sexual, ja que els mascles eren molt 
més grans que les femelles.  

 
AUSTRALOPITECUS AFRICANUS 
L'últim Australopithecus que va haver a Àfrica va 
ser l'Australopithecus africanus (successor de 
l'Australopithecus afarensis). Va rebre aquest nom 
perquè en una llengua africana vol dir mico del 
sud d'Àfrica.  Es calcula que va aparèixer fa aproximadament 
tres milions d'anys encara que no se sap amb 
seguretat. Era bípede però tenia costum de viure 
als arbres. Pesava aproximadament entre 33 i 67 
Kg i podia arribar a musurar 1'50m. La seua 
capacitat cranial era de 500cm3 , molt menuda 
comparada amb la que tenim actualment que es de 
1500cm3.  ...