Origen I Límit Del Coneixement

5. Origen i límit del coneixement

- Intuïció (sensibilitat) concepte (raó, categories)

- Empirisme: Considera que l’origen del coneixement és l’experiència (entenem per experiència elconeixement sensible, aquell que prové de las sensacions o percepcions:)
· Internes
· Externes

Nega l’existència d’idees innates. Ment “Tabula Rasa”, “Paper en blanc”Nihil Est In Intellectus Quod Primus No Fuerit In Sensu (No hi ha res a l’intel·lecte que abans no hagi estat en la sensació).

Totes les idees tenen el seu origen en las sensacions. I aquelles ideesde les quals no sabem quina a estat la sensació que la originat, són idees sense sentit.

Els empiristes dels segles XVII i XVIII, van afirmar que l’experiència sensible es també el límit delconeixement. Només podem conèixer allò que podem experimentar. Les realitats que no podem experimentar com per exemple, l’ànima, Déu o el Món, ens són totalment desconegudes. Dins dels empiristes podemdistingir entre:
· Empiristes moderats: Afirmen que realitat com l’ànima, Déu o el Món malgrat que no les podem experimentar de forma sensible, podem suposar com a causa de les nostres percepcions.J.Locke (s.XVII)
· Empiristes radicals: Aquelles realitats com l’ànima, Déu o el Món, que no podem experimentar tampoc podem saber si existeixen o no existeixen. Però dir que no sabem si existeixeno no, no implica negar la seva existència. David Hume (s.XVIII)

* Nominalisme: Els empiristes defensen una teoria anomenada Nominalisme, que fou defensada per primera vegada per Guillem D’occam(s.XIV), aquesta teoria afirma que totes les percepcions són particulars i concretes. Els termes universals, els conceptes, no són més que paraules que fem servir per agrupar aquestes percepcionsparticulars i concretes, però els noms no tenen realitat.
El nominalisme s’enfronta al conceptualisme o essencialisme. Segons els essencialistes els conceptes, com per exemple el concepte “fusta” si...