Origens de la filosofia

ELS ORÍGENS DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL

1. EL PAS DEL MITE AL LOGOS

La primera reflexió filosòfica -la filosofia presocràtica- s’entén com l’abandonament d’una mentalitat mítica per una mentalitat racional, com el pas -amb paraules de W. Nestle- del mite al logos.
La mentalitat que s’expressa a través del pensament mític es planteja els fenòmens i els esdeveniments de cada dia, com tambétot allò que és present en la natura i en l’home, com el resultat de la voluntat de forces superiors personalitzades i divinitzades. Els perquès de les coses s’explicaven per una llibertat divina o per un destí que originava una mentalitat ritualista i submisa, de respecte i d’admiració, molt més preocupada pel comportament moral que no pas per l’afany racionalitzador.
El pensament mític interpretael món de l’experiència com diversificat i trencat, originat en una imprevisible voluntat de forces divinitzades que fan difícil una explicació immanent dels fets i dels esdeveniments. Per això, el grec viurà tràgicament, sotmès al caprici del destí ineluctable i necessitant de la teatralitat tràgica per tal de purificar-se (la kathàrsis aristotèlica) dels seus sentiments i afectes.
Lamentalitat racional interpreta el conjunt dels fenòmens i esdeveniments de cada dia, com també el seu origen, des de l’òptica de la raó immanent, explicant què són les coses a partir de les coses mateixes.

El pas de la mentalitat mítica a la racional pot ser explicat per una sèrie de circumstàncies:

1. El segle VIII aC trobem una nova demarcació política i territorial: la polis o ciutat-estat,independent i autònoma, lloc de treball i de defensa que ha substituït les enderrocades monarquies micèniques. Les antigues ciutats minoiques i micèniques estaven constituïdes per un palau central on residien els governants i el seu complicat sistema administratiu. Les vivendes dels agricultors, ramaders i artesans envoltaven el palau. A diferència d’aquesta estructura, la polis està constituïda per unaxarxa de vivendes al voltant d’un espai central buit: l’àgora. Aquesta plaça pública era el centre de la vida ciutadana, lloc de reunions per decidir sobre els problemes col·lectius.
Als seus inicis la principal activitat econòmica era l’agricultura que va donar lloc a una aristocràcia local: els terratinents. Aquests eren els amos de la política i del dret de la polis i disposaven d’esclaus(agricultors que s’havien hagut de vendre per no poder pagar els seus deutes). També alguns estrangers exercien lliurement les seves professions a la polis, encara que no tenien drets polítics i sí obligacions fiscals i militars. A cada polis hi havia una assemblea, un consell i uns magistrats, institucions que, radicalment transformades pel que feia al seu accés, control i poder, donarien lloc a lesinstitucions democràtiques futures.

2. La bona marxa de l’agricultura provocà un increment demogràfic que es resolgué, en part, amb fortes colonitzacions: amb la creació de noves polis que mantenien una total independència respecte de la polis-mare. Milet, a tall d’exemple, havia fundat prop d’una quarantena de colònies, algunes prou importants i conegudes a Egipte. Tot plegat va originar uncreixement econòmic i comercial amb dos fets remarcables: la invenció de les monedes encunyades, que possibilitaven una unitat d’intercanvi, i la necessitat de viatjar per atendre o crear nous mercats, fet que va donar lloc a interessar-se per l’astronomia i per les tècniques de càlcul geomètric, importades sobretot d’Egipte i Babilònia.
La invenció de la moneda propicia un dels trets fonamentalsdel logos: el seu caràcter de representació universal. Una moneda possibilita, d’una manera molt més àgil que el bescanvi, establir correspondències exactes entre sèries d’objectes completament diferents. El logos, tal com en parla Heràclit, per exemple, és un principi d’intel·ligibilitat abstracte que permet homogeneïtzar tota la multiplicitat del que és real sota una mesura universal.
Les...