Origens Del Catala

ELS ORIGENS DEL CATALÀ

La literatura catalana forma part del conjunt de literatures romàniques, és a dir, de les literatures que fan servir per a la creació artística el romanç, una llengua derivada del llatí.
L’esdeveniment que va desencadenar el procés va ser, fonamentalment, la caiguda de l’Imperi romà en el segle V com a conseqüència de les invasions bàrbares.
Aprofitant la decadènciade l'imperi romà els visigots començaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Això va ocupar els segles V, VI i VII d.C. El llegat lingüístic d'aquestes invasions formarà part del superstrat de la llengua catalana.
Al segle VIII d.C. es produeix la invasió musulmana de tota la Península. Però els francs de Carlemany van iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se unazona de seguretat davant l'imparable avanç musulmà. Va néixer així la "Marca hispànica" i la reconquesta arribà fins a Barcelona , comprenent els territoris que es coneixen com a Catalunya Vella. La reconquesta dels territoris del sud de Catalunya, la Catalunya Nova, es va fer esperar fins al segle XII.
La influència de les llengües germàniques i de l'àrab damunt del llatí i del català que esparlava en aquests territoris va afectar de manera diferent: l'àrab tingué molta més incidència damunt del català parlat a la Catalunya Nova, sota domini musulmà durant molts anys.
Durant aquest període assistim als grans canvis que es produeixen en el llatí vulgar i que propicien la formació de les llengües romàniques. Gràcies a l'esforç de Carlemany es produí dins l'imperi carolingi, del qualformava part la "Marca", un renaiximent intel•lectual (la "Renovatio carolingea") que promovia el renaixement de la cultura llatina cristiana. Per a fer-ho efectiu, es proposà el restabliment del llatí culte.
El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de gent no entenia el que li deien, i va començar a prendre consciència que aquell llatí que es creien que parlaven havia evolucionatfins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent. Desafortunadament, i encara que es pensa que la llengua catalana va seguir una evolució paral•lela a la de la resta de les llengües romàniques, la documentació que n'ha perviscut no és directa, i no explicita la consciència de diferenciació entre el llatí i el primitiu romanç català. Podem afirmar que el català ja era parlat enaquest racó de la Península cap al segle VIII d.C., és a dir, el llatí parlat ací des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. No obstant, els documents de l'època són escrits en llatí (un llatí prou evolucionat i en alguns aspectes proper al català).
Finalment, els canvis socials i econòmics del segleXII (com la aparició d’una societat mercantil i artesanal) van fer caure el monopoli que els clergues i el llatí tenien en els diferents àmbits culturals. Els vulgars es van convertir en llengües literàries, i la seua promoció va representar paral.lelament la promoció d’uns nous sectors socials que no sabien llatí. Amb el temps es consolidarà un model de llengua literària. Va ser un procés lentperquè no tenien des del principi un model i tradició literàries. La història dels inicis de les llengües romàniques és, en gran part, la creació d’aquest model i d’aquesta tradició.

-Els primers textos:

És imposible determinar quins van ser els primers textes escrits en les llengües romàniques perquè amb el pas del temps s’han anant extraviant i perdent, però els primers exemplars que hemtrovat, estan escrits en una llengua no autòctona: el provençal o occità. En aquesta llengua es va escriure des d’un principi la poesia culta a les terres on es parlava català.
Per fi, al segle XV Ausiàs March, va ser el primer poeta d’expresió culta que va escriure en un català lliure de provençialismes.
Els textos més antics conservats són un fragment del “Llibre jutge” (fragment breu de la...