Origens del joc i evolució

- Orígens del joc i evolució

Partim de descobriments a Iran de 3000 anys aC, el que demostra que ja oferien joguets als nadons per jugar. El joc a estatpresent sempre a la naturalesa humana i a format una part essencial de la cultura. Al llarg de la historia el joc a anant evolucionant i sempre ha complert una funciód’aprenentatge social molt important, present en totes les civilitzacions humanes.
En la Mesopotàmia, les classes dirigents, jugaven a un joc d'un tauler únicd'aquella època. També s’han trobat bales, dards i jocs similars al domino. A Egipte i Mesopotàmia es jugava al “Senté” similar al escacs, i tant a Egipte com a laantiga Xina s’havien inventat les marionetes.
A Grècia i a Roma el joc estava presenten la vida quotidiana dels infants. Alguns dels joguets d’aquesta època són lespilotes de cuir, bales, baldufes i nines d’os, ivori o ceràmica.
A l’Imperi Roma, també s’han trobat jocs de rajola gravats al terra. En l’Edat Mitjanas’utilitzaven poc joguets i la majoria de jocs eren al aire lliure.
Al Renaixement es produeix amb canvi de mentalitat, centrant-se en l’home i no en Déu. Els jocs agafenforça, es revitalitzen els jocs al aire lliure i apareixen el primers artesans, les primeres fabricacions són nines de fusta.
Al segle XVII sorgeix el pensamentpedagògic modern, que concep el joc com element educatiu que facilita l’aprenentatge.
En el segle XVIII, la visió del joc com instrument pedagògic s’imposa entre elspensadors de l’època. Rousseau des de la seva primera obra “Emilio” fou un gran exemple.
Ja en el segle XIX sorgeixen les primeres teories sobre el joc.