Ortografia Catalana

REMARQUES
•

SÍ s’ha d’apostrofar davant d’una “S” líquida.

•

Els noms dels esports estan normalitzats, per tant s’apostrofen (l’handbol, l’hoquei...)

•

EN i A:



S’utilitza “A”
Mai davant d’un CD.

-

Bé  Hauríem d’aconsellar la dependenta / Diu que JC no vol entrenar la selecció.

-

Malament  Hauríem d’aconsellar a la dependenta / Diu que JC no vol entrenar a laselecció.

OD



-

OD

Quan es parla de direcció (vaig a Madrid).
Davant dels topònims (visc a Alacant).
En qualsevol altre cas es por utilitzar ambdues.

•

S’escriuen amb “B”: arribar.

•

Les paraules esdrúixoles tenen sempre el accent obert, menys: Dénia, església, cérvola, fórmula, tómbola.

•

S’utilitza “qu” quan es forma diftong  quadre, quant, qüestió...,s’utilitza “cu” quan es forma hiatus 
cua...

•

POTSER i POT SER:

-

S’utilitza POTSER o POT SER QUE quan es vol dir “quizás”.



Demà potser el gran dia  “mañana quizás sea el gran dia”.

-

S’utilitza POT SER quan la traducció del verb castellà “puede ser”.



Ell pot ser un gran home  “El puede ser un gran hombre”.

•

S’escriu MENTRE sense la “S”, però s’escriuMENTRESTANT amb la “S”.

1

•

Les preposicions AMD i EN, en general, tenen les mateixes funcions que en castellà “con i en”, però per
a indicar l’ús d’un mitjà de transport s’utilitza “amb”.

-

Vinc amb tren.

Alerta!: aquestes dos preposicions s’han de canviar quan van davant de ‘que’ per / a / o per / de /.
•

DEURE i HAVER DE:

-

El verb DEURE implica probabilitat.



Deutindre 20 anys  “probablemente tenga 20 años” (sempre sense “DE”).

-

El verb HAVER DE implica obligació.


•

Ha d’anar a la tenda  “debe ir a la tienda” (sempre amb “DE”).

TANT i TAN

-

S’utilitza TAN com comparatiu  t’estime tan com estime a ma mare.

-

S’utilitza TANT quan equival a “tanto”  t’estime tant que em fa mal.

•

COM i COM A

-

S’utilitza COMquan equival a ‘igual que’ T’estime com estime a ma mare.

-

S’utilitza COM A quan equival a “en qualitat de”  Està parlant com a cònsol d’Espanya.
 Com a home, com a persona, com a ésser.

•

QUANT no es pot utilitzar “quant” com quantitatiu:

•
-

Malament  Quant m’agrada açò / Quant més begues pitjor estaràs.
Bé  Com m’agrada açò / Com més begues pitjor estaràs.
Atenció,s’escriu:
Nodrir, però nutrició.
Jove i joventut, però juvenil.
Títol, però titulació i titular.
Home, però humanitat.
Capítol, però capitulació.

2

•

TEMPESTAT  s’ha de dir; tempesta.

•

Malgrat o a pesar de... (sinònims)

-

Malgrat la pluja anirem.
A pesar de la pluja anirem.

•

ALGÚ, ALGUN

-

Algú  alguien.
Algun/a  Alguno/a, algun (dintre d’un grup, una part).• PROPI / PROPIS / PROPIA / PROPIES no podem utilitzar-les per a emfasitzar la identitat d’un
substantiu, per a açò s’utilitza MATEIX.
-

Malament  El propi president va donar la notícia.
Bé  El mateix president va donar la notícia.

• VARI i DISTINT són adjectius que signifiquen: “de caràcter diferent, de distinta forma, color, mida etc.”,
per tant no podem utilitzar-los per aexpressar un número indeterminat d’alguna cosa.
-

Bé  Eren teles de colors distints; n’hi havia blaves, grogues...
Malament  Distints homes van anar a la reunió.

-

Bé  Tinc vàries classes de llepolies, segur que alguna t’agrada.
Malament  Tens llepolies de maduixes?, sí, em tinc vàries a la butxaca.

Alerta! Sí que es pot utilitzar per a expressar un número indeterminat de coses lesparaules diverses, algunes,
diferents...
•

Hem de utilitzar les formes genuïnes en expressions com:

-

Bé  No em val que em digues que tal i tal home t’ha fet això, has de dir-me el nom.
Malament  No em val que em digues que tal i qual home t’ha fet això, has de dir-me el nom.

-

Bé  Com va això / com esteu?
Malament  Què tal?

-

Bé  En tal i en tal altre em van dir...