ortografia valenciana

ORTOGRAFIA
DE LA LLENGUA VALENCIANA

Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes

V ALÉNCIA
2005

I - EL NOM DE LES LLETRES
1. L’ALFABET
En valencià l’alfabet consonàntic és el següent:
b,

be o be alta

c,

ce

ch,

che

ç,

ce trencada

d,

de

f,

efe

g,

ge

h,

haig

j,

jota

k,

ca

l,

ele

ll,elle

m,

eme

n,

ene

ny,

enye

p,

pe

q,

cu

r,

ere

rr,

erre

s,

esse

t,

te

v,

ve o ve baixa

w,

ve doble

x,

xe o equis

y,

i grega

z,

zeta

En valencià el sistema vocàlic és el següent:
a

‘sal’

ẹ

tancada de ‘fe’

ę

oberta de ‘mel’

i

‘pi

ọ

tancada de ‘dos’

ǫ

oberta de ‘por’

u‘tu’
II - ORTOGRAFIA DE B I P

1. GRAFIA I SÒ
La grafia b representa un sò bilabial sonor. La seua notació fonètica és [b]. També pot
presentar un sò fricatiu quan va entre vocals, per eixemple: corbella, abort; en este cas la seua
transcripció es [ƀ].
Ocasionalment s’ensordix, donant una p fonètica, [p], quan va davant d’una consonant
sorda, aixina ocorre en paraules com: obtindre, dissabte;convé tindre en conte açò per a
escriure correctament.
El correlat sort de la b és el sò bilabial oclusiu sort, representat ortogràficament per la
p i que tanscrivim fonèticament [p].
Este sò pot desaparéixer quan parlem, sobre tot entre una m i una s: camps, rellamps
(pronunciat cams, rellams). En algunes ocasions pot articular-se com una b quan vaja seguit
de consonant sonora o vocal:hipnòtic, cap ací (pronunciat ibnòtic, cab ací). Este
emmudiment i sonorisació de la p no són acceptables en una pronunciació formal.
2. ESCRITURA DE B
2.1 S’escriu b:
a) En posició inicial i interior de paraula, no en final: bossa, bassa, acabar, embenat.
Excepte en la preposició arcaica ab, substituïda en tots els usos per la preposició en.
b) En els prefixos ab, abs, ob, sub, subs: absència,abdicar, abstinència, abstraure, obturar,
obtindre, obstruir, obstaculisar, subdivisió, subvertir, substantiu, subscriure.
c) En les paraules escomençades pels prefixos bi, ben, bene: bisexual, bisilàbic, benamat,
benfet, benefici, benefactor.

d) Davant de t, pronunciada com una p, en algunes paraules com: dissabte, dubte, dubtar,
sobte, subtil.
Encara que també pot aparéixer una p davant det. Cal no confondre estos casos en els
prefixos indicats en l’apartat b:
òptica, optimisme, apte, optar.
e) Davant de d en paraules com: cabdell, hebdómada
f) Darrere de m: tombar, umbràcul, embenar.
Excepte: tramvia, duumvir, triumvir,... i quan es tracte del prefix circum-:
circumvalació, circumvolució
g) En les terminacions en -ble (-able, -ible, -uble), -bunt, -bilitat, i en l’infix-bil-:
lloable, temible, voluble, meditabunt, viabilitat, amabilíssim.
Excepte: civilitat, derivat de civil i movilitat, derivat de mòvil.
h) Davant de r i l, sempre que pertanya a la mateixa sílaba; es tracta deIs grups consonàntics
br i bl:
cabra, sobra, poble, blau, bramar.
i) En les paraules acabades en –buir: atribuir, retribuir, contribuir.
j) En derivats de paraules acabades en p:llop: lloba, llobet
adop: adobar, adobada
calp: calba, calbet
verp: verbal, verboide
Jacop: jacobí, jacobiniste
Sogorp: sogorbí
corp: corba, encorbar, corbat.

Encara que hi ha molts casos a on la p es conserva:
glop: glopada, glopejar
serp: serpeta, serpejar
camp: campejar, acampar
colp: colpejar, colpet
3. ESCRITURA DE P
3.1 S’escriu p:
a) En inicial, interior i final de paraula:pantaix, captar, llépol, recepta, cep.
b) Darrere de m: empeltar, importar, impondre, mamprendre.
c) Darrere del prefix ben-: benparlat.
d) En les terminacions -fop i -sílap, encara que els derivats o unes atres paraules de la mateixa
família transformen la p en b:
xenòfop, pero xenofòbia, xenòfoba; bisílap, pero bisílaba, bisilàbic.
e) Davant de t generalment: acceptat, captar,...