Os cavernari

Jean M. Auel


El clan de L’ós de les cavernes

Traducció de Josep M. Capilla i Raoul Torrents





EL CLAN DE L'ÓS DE LES CAVERNES

Ayla: A diferència del clan que l'ha acollit, Ayla és alta, prima i de cabells rossos. Haurà d'utilitzar la seva intel·ligència per sobreviure quan trenca el tabú més prohibit del clan.

Brun: Sense mento, barbut, garrell i gras com una bóta, Brunés el cap del clan i ha de decidir el destí de la noia fo-rastera.

Iza: Remeiera del clan, Iza s'adona que aquella nena «defor-me» és un ésser humà i se l'ha de salvar de la mort per ina-nició.

Creb: El mog-ur del clan, o bruixot, és l'home sagrat més ve-nerat de tots els clans. Des de la seva posició, anirà desco-brint la transcendència dels trets diferencials d'Ayla.

Broud: El fill deBrun, violent i orgullós, està ressentit pel protagonisme de la noia estrangera. Promet venjar-se'n de la manera més satisfactòria per a ell.

Durc: Fruit d'una violació, sense pertànyer ni als uns ni als altres, és el futur del clan.










Agraïments





Cap llibre publicat no és sols la tasca de l'autor. L'ajut arriba a través d'una varietat de fonts i sota formesdiferents. Però algunes contribucions a la meva feina van arribar a través de persones que mai no he conegut i que probablement mai no coneixeré. Tanmateix, estic molt agraïda als habitants de la ciutat de Pòrtland, i a les terres de Multnomah, Oregon, els impostos dels quals possibiliten la Biblioteca del Comtat de Multnomah; sense els seus materials testimonials aquest lli-bre no s'hauria pogutescriure. Estic també agraïda als ar-queòlegs, antropòlegs i d'altres especialistes, els quals van escriure els llibres d'on he extret la major part de la infor-mació per a la situació i ambientació d'aquesta novel·la.
N'hi va haver molts que van ajudar-me més directa-ment. Entre ells, vull esmentar especialment:
Gin DeCamp, el primer a escoltar la idea d'aquesta histò-ria, i que va ser un amic quanel vaig necessitar; ell va llegir el gruixut manuscrit amb entusiasme i amb ulls meticulosos davant els errors, i ell, va esculpir un símbol per a la sèrie. John DeCamp, escriptor, amic i col·lega, que va conèixer les agonies i els èxtasis, i que era extraordinàriament oportú per trucar-me precisament quan jo «havia» de parlar amb algú que sabés fer-ho. Karen Auel, que va encoratjar la seva maremés del que ella creu, perquè reia quan creia que calia riure i plorava quan creia que calia plorar, tot i que es tractava d'un primer esborrany.
Cathy Humble, a qui vaig demanar el més gran favor que es pot demanar a un amic: una crítica sincera, ja que vaig tenir en compte el seu sentit dels mots. Va fer-hi l'im-possible. La seva crítica va ser a la vegada d'una severa i ama-ble percepció.Deanna Sterett, per haver-se obsessionat amb la història, i que sap prou sobre cacera per fer-me esment d'algunes badades. Lana Elmer, que va escoltar amb incan-sable atenció hores de discussió i encara li continuava agra-dant la història. Anna Bacus, que va oferir la seva inigualable intuïció, i el seu ull viu per l'estil.
No vaig dur a terme tota la meva investigació a les bi-blioteques. El meumarit i jo vam fer moltes excursions per aprendre directament a viure al bell mig de la natura. Pel que fa a les experiències directes, haig d'estar agraïda espe-cialment a Frank Heyl, expert en supervivència a l'àrtic del Museu de la Ciència i de la Indústria d'Oregon, que va en-senyar-me com fer-me un llit en una cova de neu, i esperava que després m'hi ajagués! Vaig sobreviure a aquella fredanit de gener, en els talussos del mont Hood, i vaig aprendre tant sobre supervivència del senyor Heyl, que pot assegurar que serà l'únic amb qui m'agradaria ser durant la propera Era Glacial.
Estic en deute amb Andy Van't Hul per haver compartit amb mi els seus coneixements especials a l'hora de viure en l'entorn natural. Em va ensenyar a encendre foc sense llu-mins, a fer destrals de pedra, a...