Oscar Wilde

Oscar Wilde Short Stories


Lord Arthur Savile’s Crime (El crim de Lord Arthur Savile)

Capítol 1: El llegidor de mans de Lady Windermere

Lady Galdys Windermere organitza una festa impressionant amb moltíssima gent. Tothom anava arregladíssim. Ella és molt important i ningú la té desconsiderada tot i que s’ha casat tres cops, té 40 anys i no té fills. En mig de la festa, ella busca alseu lector de mans. Ningú sap on és i la Duchess of Paisley creu que això és una cosa dolenta i que s’ha de fer en privat. Tot i així, quan el troben, Mr Podgers, el lector de mans, llegeix la mà a un munt d’invitats (Duchess of Paisley, Lady Flora, Sir Thomas), però molts altres també s’abstenen. Lord Arthur Savile està molt interessat en que li llegeixi la mà i Lady Windermere diu que es clar queli llegeix, però que tot el que digui ella li dirà a la seva futura esposa Sybil. Quan Mr Podgers li llegeix la mà dreta, es torna pàl·lid, no diu res, les mans li suen i se li enfreden i sembla que li hagi donat un xoc elèctric.

Capítol 2: Lord Arthur està espantat

Per primera vegada en la seva vida, Lord Arthur sent por. Li pregunta què és el que veu i Lady Windermere diu que voldetalls, que està esperant. Mr Podgers deixa la mà dreta i li agafa l’esquerre i intenta recuperar les formes. Lady Jedburgh també vol saber què diu la mà. Mr Podgers diu que en uns mesos anirà de viatge (lluna de mel amb Sybil Merton) i que perdrà un parent llunyà. Ningú li dóna importància ja que no són notícies rellevants. Tothom marxa de l’habitació per sopar, però Lord Arthur s’hi queda moltpensatiu. Sap que el lector de mans no ha dit tot el que ha vist i pensa que el seu destí li espera algun pecat o crim. Està molt espantat i té molta por. Mr Podgers torna perquè la Duchess s’ha deixat el guant, però Lord Arthur no el deixa marxar fins que finalment li diu la veritat del que ha vist a la seva mà a canvi de diners (ell li dóna la seva targeta amb la direcció perquè li enviï el xec). Deuminuts més tard, està voltant per la ciutat com una ànima en pena o un boig que no sap on va. Li ha dit que cometrà un assassinat. Està trasbalsat, no sap a on va, té el front cremant. En una paret veu la foto d’un assassí pel qual ofereixen recompensa i pensa que algun dia potser la seva foto també apareixerà a les parets. Es torna malalt d’horror, està fatal. Després d’errar molta estona per laciutat arriba a Picadilly Circus.

Capítol 3: La missió de Lord Arthur

S’aixeca a les 12 del migdia i mai la vida li havia semblat tan bonica des de la finestra. S’assenta a una cadira i mira una fotografia de Sybil Merton, que li sembla preciosa i l’estima. Pensa que casar-se amb ella sabent que ha de matar a algú és injust perquè no la faria feliç, per això ha de posposar el matrimoni. Unavegada hagi comès l’assassinat (que ha de ser el més aviat possible), podrà casar-se amb ella. Pensa que ha de fer aquest sacrifici per la felicitat de la seva promesa. És el seu deure; ha d’actuar, no pensar. A partir d’aquest moment l’assassinat ja no li fa por, s’avergonyeix del seu comportament d’ahir. Només li preocupa com ha de matar. Com que no té cap enemic, fa una llista de la gentconeguda i dels parents i troba la que li sembla la persona perfecta: Lady Clementina Beauchamp, una cosina segona. Vol matar-la amb verí perquè no li agraden les lluites ni vol que senti dolor. Vol que sigui ràpid i silenciós per no formar cap escàndol. Com que no sap res de verins, va a la biblioteca (de camí compra unes flors per la Sybil) per informar-se’n i troba l’adient: aconitine (una pastilla).Va a la farmàcia “Pestle and Humbey’s” i diu que ho necessita per matar al seu gos que té la ràbia. El farmacèutic li dóna i empren el viatge per anar cap a casa de la seva cosina.

Capítol 4: A casa de la Lady Clementina

Arriba a casa de la Lady Clem (vella i lletja) i ella li diu que portaven molt de temps sense veure’l i que està farta dels metges perquè només es preocupen pels seus...