ovidio

Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17), conegut al món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó,fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va seràmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.
Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests,respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l'Eneida de Virgili i l'èpica d'Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, i incorpora molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana. Ovidi parla méssobre la seva pròpia vida que la majoria dels poetes romans. La informació sobre la seva biografia ha estat bàsicament elaborada a partir de la seva poesia, sobretot Tristia 4,10, el que dóna un relat autobiogràfic llarg de la seva vida. Altres fonts inclouen Marc Anneu Sèneca i Quintilià.
Ovidi va néixer a Sulmo (actual Sulmona), en una vall apenina a l'est de Roma, fill d'una família d'equitesimportant, el 20 de març del 43 a. C., un any significatiu en la política romana.[a] Va ser educat en retòrica sota els professors Arel·li Fusc i Marc Porci Latró juntament amb el seu germà, qui era excel·lent en oratòria. El seu pare el va fer estudiar retòrica per poder estudiar llei. Després de la mort del seu germà Luci quan tenia 20 anys, Ovidi va renunciar a fer llei i va començar a viatjara Atenes, on va aprendre el grec, Àsia Menor, i Sicília. Va tenir càrrecs públics menors, com per exemple tresviri capitales i decemviri stlitibus iudicandis,però ho va rebutjar per ser poeta, decisió que segurament el seu pare va desaprovar. La seva primera recitació ha estat datada pels volts del 25 d. C., quan tenia 18 anys. Formava part d'un cercle que girava al voltant del patró Marc ValeriMessal·la Corví, però sembla que va tenir amistat amb poetes en el cercle de Mecenes. A Trist. 4.10.41–54, Ovidi menciona amistats amb Macer, Properci, Horaci, i Bas (amb prou feines va conèixer Virgili i Tibul, un altre membre del cercle de Messala, les elegies del qual admirava molt).
El seu pare li va buscar una esposa però la unió fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa,també escollida pel pare, va seguir el mateix camí; va tenir una amant, molt probablement de la família imperial, de la que segurament parla a les poesies i que s'ha dit que podria ser Júlia (filla d'August), cosa bastant improbable, ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; després del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegadaelegida per ell mateix, de la família Fàbia; havia tingut una filla, i una altra filla, Peril·la va néixer del seu tercer matrimoni (Peril·la es va casar dues vegades i va tenir un fill de cada marit). La seva última muller, per raó de les seves connexions familiars, l'ajudaria molt durant el seu exili a Tomis.

Èxit literari
Els primers 25 anys de la carrera literària d'Ovidi els va dedicarprincipalment a escriure poesia amb mètrica elegíaca sobre temes eròtics. La cronologia d'aquestes primeres obres no és segura; tanmateix, els estudiosos han establert dates provisionals. Es creu que la seva primera obra és Heroides, cartes d'heroïnes mítiques als seus amants absents, que pot haver estat publicada el 19 aC, tot i que la data és incerta, atès que depèn de la nota a Am. 2.18.19–26 que...