Ozonoterapia

Introducció
Abans de definir de que es la ozonoterapia, em d’esmentar que el seu element basic es l’ozó, que es el gas amb el caràcter més oxidant desprès del fluor, té un volum molar de 22’4L a 0º Celsius, una densitat de 2’14 g/L, un pes molecular de 48g/mol i a 20º Celsius i a la pressió d’una atmosfera triga 20 minuts en descomposar-se a causa de la seva inestabilitat provocada per la sevaalta energia interna fet molt important en aquest treball ja que aquestes dades son utilitzades per els ozonoterapeutes que en fan us de ell.
El ozó es una forma al·lotròpica del oxigen i es forma de la unió d’un àtom oxigen(O2-) que ve d’una molècula diatòmica fragmentada que s’uneix a una molècula d’oxigen(O2).
L’oxigen necessita una energia de 144’8 kJ/mol per trencar-se i formar ozó, pergenerar-ho es fan servir unes maquines que produeixen una descarrega elèctrica sobre l’oxigen medicinal(puresa del 99,95%) introduït.
L’ozó rep aquest nom per una paraula grega que vol dir olor, ja que es perceptible a 0.002 ppm (parts per milió).
Els materials que poden resistir el ozó son:
El vidre
El tefló o politetrafluoroetilè (PTFE)
Silicona
Kynal
Vito (fluoroelastomers)
Lexan (termoplàstic)

Hi ha alguns materials que en contacte amb l'ozó son d’una gran reactivitat com el làtex, que es degrada esdevenint pols.



Que es la ozonoterapia?
Definició
Es l’ús del ozó en l’àmbit mèdic de manera controlada barrejat amb l’oxigen i per diferents vies d’aplicació en un ampli ventall de patologies.

Historia
Christian Friedrich Schönbein
Càtedra de Física y QuímicaUniversitat de Basilea
“Erzengung des Ozons auf Chemischen Wege” 1832
(La producció de ozó per mitjans químics)
En l’any 1857 a alemanya on el científic Werner von Siemens va construir el primer generador d’ozó mitjançant un tub de super inducció per la destrucció de microorganismes. En la segona dècada del segle XX un altre alemany, un químic anomenat Justus Baron von Liebig va estudiar lesaplicacions del ozó en l’ús humà, i aquestes es van utilitzar en la primera guerra en el tractament de la gangrena gasosa provocada per ferides de guerra. En acabat el seu estudi en el camp de la medicina va ser dut a terme per científics russos, que posteriorment es van compartir als seus aliats, passat un temps la ozonoterapia es va escampar a reu del mon.
El Dr. Hänsler va ser el primer enconstruir un generador d’ozó amb fins terapèutics i més tard un fotòmetre per mesurar amb gran precisió les concentracions d’ozó.
Werhly y Steinbarth en 1954 va ser el primer en fer una autohemotransfusió mitjançant l’aplicació de Raigs UV sobre la sang en presencia d’oxigen.

Efectes
El ozó te uns efectes que el fan beneficiós per l'ús mèdic en el tractament de infermetats de diferents patogènesis.Antioxidant
Es a dir la seva capacitat per eliminar radicals lliures, que son molècules inestables i molt reactives i que poden modificar a altres molècules per tal d’estabilitzar-se i que d’aquesta manera també provoquen la formació de mes radicals lliures en el seu procés de estabilització amb la qual cosa crea una reacció en cadena que junt al mal funcionament dels antioxidants naturals delcos produïts per altres causes poden malmetre a diferents nivells una cèl·lula, des de un mal funcionament de la membrana cel·lular fins a un atac directa cap al ADN que impedirà la reproducció cel·lular, que es produeixen com a resultat de la oxidació cel·lular.

Immunomodulador
Estimula els glòbuls blancs, el que provoca una resposta mes immediata alhora de enfrontar-se a agressionsexternes com les infeccions, o fins i tot en la detecció de cèl·lules mutàgenes que podrien provocar la formació d’un càncer o qualsevol altra tipus de infermetat de caràcter autoimmune.

Activador
En transformar-se en oxigen incrementa la formació de glòbuls vermells, provocant que arribi mes oxigen a les cèl·lules, millorant la funció cel·lular i la circulació sanguínia en general

Germicida...