Pa Negre

L’Andreu passa uns anys, durant la postguerra, al mas dels avis, a la Plana de Vic. Són uns anys molt durs: el pare és a la presó a causa delsseus ideals republicans i la mare treballa en una fàbrica. Ell, que té prop de deu anys, hi coneix l’experiència feliç de viure en el món rural idescobrir-ne la riquesa. Però també la duresa de la vida dels qui hi treballen com ara la seva mare, que treballa en una fàbrica. Comparteix amb elscosins i amb una amiga les anades i vingudes de la masia a l’escola a través del bosc, els jocs i el descobriment del món dels adults.

El fetde pertànyer al bàndol dels “perdedors”, fa que hagi de sofrir humiliacions; descobreix sentiments i sensacions, els perills de l’amor i s’iniciaen la sexualitat però, sobretot, aprèn de totes les experiències que viu. Entre els sentiments que van creixent en el seu interior també hi ha,l’odi i la ràbia, i, quan s’adona de la força que li donen, comprèn que s’ha fet gran de veritat i que pot créixer fins a l’altura dels seus enemics.Aleshores decideix rompre amb el seu món i acceptar el món nou que li ofereixen els “guanyadors”, representats aquí pels amos del mas, els senyorsManubens. Opta, doncs, per canviar de bàndol, mentre va prenent consciència de la seva transformació. El seu itinerari l’ha dut a perdre lainnocència, a abandonar per sempre el paradís de la infantesa al mas, quan creia que els follets dels contes de l’àvia eren realment follets.