Pablo Iglesias. "Pasión por la libertad".

Pablo Iglesias. "Pasión por la
libertad".
Sociologia dels Moviments Socials
Curs 2012/13


Sociologia dels Moviments Socials

Síntesi del documental
Al 1860 Espanya tenia 15 milions i mig d’habitants, el 80% de la població era analfabeta i el
principal sector productiu era el de l’agricultura, seguit per l’artesania i un raquític sector
industrial. Les pèssimes condicions laboralsdels jornalers agrícoles i la impopularitat de la
Reina Isabel II,

sumien el país en constants revoltes camperoles que eren brutalment

reprimides. Pablo Iglesias vivia a Madrid treballant de tipògraf i mantenia a son germà i a sa
mare.
Una epidèmia de còlera va agreujar la crisi econòmica, augmentant l’atur i els preus dels
productes de primera necessitat. Aquesta situació va provocar unaixecament popular al 1866
que va ser resolt per mitjà d’afusellaments però que va desembocar en una aliança entre
militars i progressistes que reivindicaven la democratització de l’estat i millores socials. Al
setembre, Isabel II no va poder fer res per evitar el triomf de "la gloriosa": la revolta
antiborbònica de Cadis, amb Prim i Serrano com a protagonistes possibilità l’exili a Françad'Isabel II i la Constitució de 1869, on es recollien drets fonamentals dels ciutadans i es
permetia el sufragi a homes majors de 25 anys. Amadeu I va passa a ser el monarca espanyol.
És en aquest moment quan Pablo Iglesias s’afegeix a l'AIT, creada a Londres al 1864 amb
delegats de tot el món i amb l’objectiu d’esdevenir una organització, de classe treballadora i
orientada a la lluita contra elcapitalisme, que reemplaces les organitzacions socialistes
existents fins aleshores. Els seus inspiradors van ser Marx i Engels.
A França, la derrota de Napoleo III en la guerra franco-prusiana, va donar lloc a un buit de
poder que va fer possible que, al 1871, la comuna de París dugués a terme la primera
revolució socialista que, tot i ser esclafada per l’exèrcit de Versalles, va significaruna nova
concepció del proletariat com a agent polític.

2

Tot i aquesta primera experiència revolucionària, al congrés de la Haya de 1872 l'AIT va patir
la divisió interna entre marxistes i anarquistes, amb la legitimitat dels partits polítics en els
afers revolucionaris com a element principal de confrontació.
A Espanya, al 1873 Amadeu I es veu obligat a claudicar per ser incapaç degestionar aspectes
com la fuga de capitals, la conspiració borbònica, l’aixecament carlista i l’avenç del
moviment obrer.
Al 1874 es proclama la I República Espanyola, amb un baix recolzament internacional, que
no va poder afrontar els aixecaments cantonals i carlistes ni les reivindicacions del moviment
obrer ja que, amb el suport de l’oligarquia econòmica i de l’exèrcit, Manuel Pavia vadissoldre les Corts de Cadis i, a finals del mateix any, el borbó Alfons XII va ser proclamat
Rei d'Espanya.
El liberal Sagasta i el conservador Canovas van prohibir els partits antiborbònics. Els
anarquistes van passar a la clandestinitat i els socialistes, a l’exili.
Mentrestant, Pablo Iglesias compagina la seva feina a l’impremta amb els seus estudis
nocturns a la "Institución Libre deEnseñanza" de Ginar de los Ríos. Poc temps després, crea
el PSOE seguint les pautes del partit socialista alemany. Al 1882 participa activament en la
vaga de les impremtes i, a partir d’aquest moment, es veu forçat a abandonar la seva vida
laboral i es converteix en un alliberat del partit.
Al 1886 es dedica, fonamentalment, a l’edició de la publicació "El socialista" on mostra la
seva vessant mésradical, profundament oposada als partits burgesos, incloent-hi els
republicans federalistes d’en Pi i Maragall.
Al 1888 es produeix l’acte fundacional de l'UGT i, pocs mesos després, del PSOE. L’afiliació
al partit és bastant reduïda com a conseqüència del clima de repugnància cap als partits
polítics present en el moviment obrer, més proper als postulats anarquistes.

3

Sociologia dels...