Pablo Neruda

D’ armes...
...i lletres


“Aquí estoy, prometí ser leal a vuestra vida dolorosa, prometí defenderlos con mi inteligencia y con mi vida si esto fuera necesario. Decidme si he cumplido y dadme o quitadme el único fuero que necesito para vivir honradamente, el de vuestra confianza, el de vuestra esperanza y el de vuestro amor.

Y cantaré con ellos otra vez bajo el sol de lapampa, bajo el sol de Recabarren, nuestro Himno Nacional, porque sólo sus palabras y la lucha del pueblo podrán borrar las ignominias de este tiempo. Dulce Patria recibe los votos con que Chile en tus aras juró. O la tumba serás de los libres o el asilo contra la opresión".

(Yo acuso- 6 gener de 1948- Pablo Neruda)




D’armes i lletres
Andrea Sanz Boscà 4rt A


Qui som? Què fem per elcol·lectiu? Fins on arribariem per defendre una causa comú?
Som una petita peça d’un engranatge immens i que, en ocasions, és una peça important, una peça que recolza les altres i gràcies a ella la màquina continua funcionant sense debilitar-se o deformar-se.

Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, Pablo Neruda, (Parral, 12 de juliol de 1904- Santiago, 23 setembre de 1973) fou un poeta xilé,considerat entre els millor i més influents artistes del segle XX. Fou activista polític, vinculat al Partit Comunista xilé. Un home del poble, fidel a les seves idees, al seu poble, al seu combat i a la seva lluita. Fou així, mitjançant els seus textos, una gran figura defensora de les llibertats del poble.

L’inici de la Guerra Civil española el va allunyar de la poesia individualista i el vavolcar a la preocupació social en els seus textos. Es va envoltar d’ un cercle d’ intelectuals, entre ells Rafael Alberti, Federico García Lorca i César Vallejo. Les tendències radicals d’esquerres van contribuir a la seva causa comunista, però el catalitzador més important fou l’assasinat del seu camarada Federico García Lorca, qui va morir fusilat per “las camisas negras de Franco”.


“Laguerra de España cambió mi poesía, comenzó para mí con la desaparición de un poeta”

(Para nacer he nacido, 1978 - Pablo Neruda)


A conseqüència va prendre consiència política i es va compromet amb la causa Republicana. Va publicar una col·lecció de poesia anomenada España en mi corazón.


Madrid
(1936)

Madrid sola y solemne, julio te sorprendió con tu alegría
de panal poble; clara era tucalle,
claro era tu sueño.

Un hipo negro
de generales, una ola
de sotanas rabiosas
rompió entre tus rodillas
sus cenagales aguas, sus ríos de gargajo.
Con los ojos heridos todavía de sueño,
con escopeta y piedras, Madrid, recién herida,
te defendiste. Corrías
por las calles
dejando estelas de tu santa sangre,
reuniendo y llamando con una voz de océano,
con unrostro cambiado para siempre
por la luz de la sangre, como una vengadora
montaña, como una silbante
estrella de cuchillos.

Cuando en los tenebrosos cuarteles cuando en las sacristías
de la traición entró tu espada ardiendo,
no hubo sino silencio de amanecer, no hubo sino tu paso de banderas,
y una honorables gota de sandre en tu sonrisa.

(España en mi corazón- Pablo Neruda)(D’esquerra a dreta: María Antonieta Agenaar, Chas de Cruz, Federico García Lorca i Pablo Neruda)







L’any 1945 Neruda es va unir oficialment al Partit Comunista de Xile.
Cap a l'any 1946, el candidat presidencial del Partit Radical, Gabriel González Videla, va convidar el poeta a ser part de la campanya. González Videla va ser recolzat per una coalició de partits esquerrans iNeruda es va adherir amb fervor a la seva candidatura. No obstant això, una vegada en el càrrec, González Videla va començar a atacar violentament els ideals del Partit Comunista.
El punt de ruptura de Neruda com a senador va ser la repressió violenta d'un grup de miners que es trobaven en vaga al poble de Lota, l'octubre de 1947. Els treballadors van ser tancats en presons militars en illes i...