Pac 0: Història I Perspectives Teòriques De La Psicologia Del Desenvolupament

ACTIVITAT 1:

1.1. La imatge número 1 representa l’aprenentatge. És un procés de canvi permanent en l’individu i és fruit de les influències rebudes de l’exterior. La nena aprèn les lletres, és a dir, es produeix un canvi en la seva conducta, a través de la influència de factors exògens, la transmissió de coneixements.

La imatge número 2 representa el creixement. El creixement és unapart del desenvolupament humà, la part física. Es tracta d’un augment de les diferents parts de l’organisme de l’individu. Aquest augment és visible i quantificable com podem comprovar a la imatge on un adult mesura el peu d’un nadó.

La imatge número 3 representa els canvis morfològics produïts en el cervell que succeeixen de forma natural i interna, és a dir, la maduració.

1.2. Taulacomparativa

Concepte | Factors que el determinen | Relació amb el “desenvolupament”(*) |
Creixement | Factors hereditaris i factors externs. Exemple de factor extern perjudicial: La costum, creença i tradició que va existir a la Xina de l’embenat dels peus de les nenes. | El creixement és la part física del desenvolupament. Normalment, els dos processos es donen paral·lelament però si no hofan es parla de evolució no “normal”, evolució inadequada o no desitjable. |
Maduració | Factors endògens o genètics. L’aprenentatge no és un factor que determini la maduració però estan íntimament lligades. | La maduració dels sistema nerviós forma part del desenvolupament en la seva dimensió física i psicològica. El desenvolupament de les habilitats es dóna gràcies a la maduració i, alhora,aquestes es poden desenvolupar en major grau mitjançant l’aprenentatge. |
Aprenentatge | Factors exògens. Poden ser de dos tipus: * Factors fisicoquímics, com poden ser l’alimentació o el clima. * Factors socioculturals. Són aquells que provenen de l’ésser humà i les seves creacions culturals. | Les influències de l’ambient determinaran el grau de desenvolupament de l’individu dins delslímits que imposa l’herència. Amb l’aprenentatge, l’individu pot desenvolupar capacitats que no estan inscrites en l’herència. |

(*) El desenvolupament s’entén com el conjunt de canvis que es donen en l’individu al llarg de la seva vida en qualsevol de les seves dimensions: física, cognoscitiva, emocional o social. De manera que, tant el creixement, la maduració, com l’aprenentatge formen part deldesenvolupament.

ACTIVITAT 2:

a) El professor utilitza el mètode experimental. Fins en aquell moment, el professor havia utilitzat mètodes d’ensenyament tradicionals, és a dir, exercicis individuals, i fent servir suports també tradicionals, com és la pissarra. Es proposa fer un experiment per demostrar la relació directa existent entre el rendiment de l’alumne i els mètodes i suportsd’ensenyament emprats. Per això modifica aquestes dos variables; canvia els exercicis per activitats cooperatives i utilitza les noves tecnologies en comptes de la pissarra.
b) El mètodes d’ensenyament que fan servir activitats col·lectives i l’ús de les noves tecnologies per presentar els continguts tenen un efecte positiu sobre el rendiment acadèmic de l’alumne.
c) La mostra són els 44estudiants.
d) La variable dependent és el rendiment acadèmic.
e) Hi han 4 variables independents: els exercicis individuals, les activitats cooperatives, les diapositives i la pissarra.
f) L’examen és l’instrument que ha emprat el professor per mesurar el rendiment acadèmic.
g) Hi ha 4 escenaris
1. L’aula amb els estudiants que rebran els continguts amb el suport tradicional ifaran activitats individuals.
2. L’aula on es projectaran diapositives i es faran exercicis individuals
3. L’aula on els continguts es plasmaran a la pissarra i es faran exercicis cooperatius
4. L’aula amb els estudiants que visualitzaran diapositives i es faran activitats cooperatives.
h) Amb l’examen el professor pot mesurar i comparar els resultats obtinguts a cada aula....