PAC 1 Fonaments culturals i semiotics del comportament huma

Al text de Guerreo (2010) s’exemplifica inicialment a tres nens (Miluzca, Miguel i Silvia) provinents de diferents entorns, situacions familiars i/o característiques personals, que presenten diverses dificultats i “problemàtiques”.

Molt possiblement tant les seves accions i experiències personals com les que puguin viure en el seu entorn més pròxim (ZDP), son diferents entre elles i a més amés diferents també, tant de la majoria dels companys com, de les previstes per la periodista Michel Kerr i, en paraules seves, de molts mestres.

Cada subjecte que apareix en el text s’ha format i s’està formant des de diferents punts. Les seves pròpies accions i experiències l’ajuden a formar-se, reafirmar-se o variar segons les expectatives o resultats. A més també cal tenir en compte que cadapersona ha estat criat i ha crescut en un nínxol ecològic particular, aquesta ZDP incideix tant en el propi desenvolupament, com en la regulació d’experiències viscudes, escenaris de participació i patrons de resposta i conducta.
Es evident que la família (ZDP) ha heretat i transformat aquesta manera de ser i de fer. La influència de la família prové de diverses fonts. La primera és la pròpiasocietat (l’entorn, les altres famílies, etc) que alhora es retroalimenta de la situació econòmica, cultural, social i política de cada moment. També és molt present, sobretot en les societats més tradicionals, el fet d’assumir i transmetre els antecedents històrics com, les activitats i tradicions socials, els valors, etc. Finalment i cada vegada de forma més global, un altre factor que incideixtant en la família com en el propi subjecte (directament), és la formació de coneixement (ensenyament formal).

Si analitzem a la Miluzca, veiem que es diu: “en su cultura los niños tienen responsabilidad de ayudar a la familia des de pequeños.”, per tant la nena actua sota el paraigües de la tradició familiar (antecedents històrics) i on possiblement el fet d’assistir a l’escola no era prioritari.“Miguel es un muchacho muy espabilado, perol e molesta la falta de paciencia del profesor de matemática, se aburre porque no ve para qué puede servirle todo eso, por lo que suele reaccionar interrumpiendo sus clases de mil maneras”, aquí veiem una conducta/resposta inadequada (segons la descripció) deguda a una falta de valors i educació, a més de la visió deficitària a nivell simbòlic iabstracte que comporta l’aprenentatge formal.

En el cas de la Silvia, simplement veiem una nena amb un baix rendiment acadèmic, que ha repetit un curs, però res més. Te dificultats en la lectura i la comprensió i possiblement el seu entorn (ZDP) no la pugui ajudar.

Pel que fa a la periodista, la Sra. Michelle considera, perquè així ho ha après o li han ensenyat, que la imatge d’un bon mestre “esla de uno que imparte su saber, digamos con seriedad y rigor, sólo para quienes lo entienden”. I que “Hacer que todos quieran y puedan aprender lo que el busca enseñar, no lo siente parte de su tarea (...) ,no cree que su papel sea adecuarse a las posibilidades de sus alumnos (...). Él sólo enseña”. Amb això es contradiu amb l’esquema anterior, pel fet que nega que tots els elements d’aquest esretroalimenten o influeixen directa o indirectament en el desenvolupament de la persona i la seva maduració, per tant en el seu comportament i en el seu rendiment. Possiblement, en el moment i situació (antecedents històrics, situació política, econòmica i social, influència de la família i de l’educació) en que es va començar a desenvolupar ella com a persona, les pautes, els valors o elcomportament, eren aquests. O simplement, per al seu benefici li interessen que es consideri així, el fet de que la persona no és aliena a una societat i a una tradició, però si que això ho és per al sistema educatiu, on el professor és “una máquina de sembrar maíz, que va depositando los granos en los agujeros que perfora a su paso de manera automática. Si algunos no brotan es problema del terreno o de...