Pac 1 - Història Psicologia
Páginas: 5 (1113 palabras)
Publicado: 17 de noviembre de 2012
PAC 1
Pràctica del comentari de text:
La memòria, té una historia?
Edgar Farran
47.699.988 - N
Història de la Psicologia
Consultor: Víctor Jorquera
UOC, 09 / 10 / 2012
L’autor va començar estudiant química, tot i que ràpidament mostrà interès per altres camps. El fet d’estar el coneixement sempre acotat a temes tècnics el va portar a estudiar una nova carrera, en aquest caspsicologia i filosofia. Però es trobava de nou amb una disciplina enfocada com si fos una ciència (regida per uns principis teòrics regulats per les lleis naturals). Motiu que provocà un cert “rebuig” pels coneixements existents fins llavors i una predisposició cap a noves corrents més crítiques, que senyalaven les debilitats de l’enfocament existent. De entre els quals es pot destacar que no semprel’ésser humà segueix les lleis animals.
El model existent considerava la memòria com un procés intern consistent e codificar, emmagatzemar i recuperar les informacions. Com si d’un text en un ordinador es tractes la nostra memòria únicament transcriu, guarda i recupera els coneixements quan fan falta. La part sensitiva i d’acció motora serà responsabilitat d’un altre aparell del cos humà, però no dela memòria. Però aquí es planteja el dubte de què si aquesta existeix només dins la persona, fet pel qual no s’hi pot influir, quin sentir tindria estudiar-la? Seria una pèrdua de temps ja que no tindria massa sentit estudiar quelcom que no es pot controlar.
Mica en mica les limitacions d’aquesta teoria s’anaren fent més grans i la frontera on estava situada la memòria, s’anà difuminant. Lesrepercussions sensorials que pot tenir una acció influeix directament sobre la recodificació del missatge (la informació guardada s’envia per a què sigui executada i, després, torna en forma de reforçament per corregir els possibles problemes i no repetir-los). Teoria que deixa entreveure que la memòria influeix activament en la part externa de l’ésser humà. Posant en un seriós dubte que quelcom queestà dins no pot ser, també, fora. I, per tant, es fa necessari trencar amb aquesta idea i creure en una relació directa entre la cognició humana (el pensar) i la història (l’actuar).
Un clar exemple el podem trobar en els articles de la memòria històrica. És el mateix recordar un fet tràgic en una època on no et podràs “desfogar”, que fer-ho quan ja està passat i no tens cap mena depressió? Està clar que no... Per aquest motiu afirmo amb rotunditat que el moment històric i la transcendència socials són claus per a la memòria. Les nostres actuacions dependran de l’entorn en el que ens moguem (no utilitzarem el mateix en una classe de pàrvuls, que en una d’universitat) i, sobretot, de la història (les conseqüències derivades de les nostres accions, en base a experiències prèviessimilars).
Tornant a la proposta de Dainziger, afirmava que la psicologia tenia una clara influència sociocultural sobre la memòria. Ja que la memòria té una història, i la seva forma de recordar depèn de com es va codificar socialment i del significat que se li donà en aquell moment. Per aquest motiu possiblement situés a l’autor de l’article en una ciència humana, però sense deixar de banda el tocsocial. Cal entendre a la persona com un ésser viu, que pensa i actua com el que és, un humà (motiu pel qual encaixa a la perfecció dins la ciència del coneixement humà i de la cultura). Les persones som el que som gràcies a la nostra història. Els costums han forjat el nostre entorn i a nosaltres mateixos, partint de vivències passades que han determinat com som en el dia d’avui. Constantmentestem variant la nostra forma d’actuar en funció de la interacció amb la resta. Per tant, la nostra cultura està en constant canvi gràcies a què som uns ésser socials. El nostre progrés no depèn únicament dels nostres actes, sinó de la influència que tenen aquests sobre els que ens envolten.
Afirmació molt relacionada amb la idea que proposa l’autor com a objecte d’estudi de la psicologia....
Pràctica del comentari de text:
La memòria, té una historia?
Edgar Farran
47.699.988 - N
Història de la Psicologia
Consultor: Víctor Jorquera
UOC, 09 / 10 / 2012
L’autor va començar estudiant química, tot i que ràpidament mostrà interès per altres camps. El fet d’estar el coneixement sempre acotat a temes tècnics el va portar a estudiar una nova carrera, en aquest caspsicologia i filosofia. Però es trobava de nou amb una disciplina enfocada com si fos una ciència (regida per uns principis teòrics regulats per les lleis naturals). Motiu que provocà un cert “rebuig” pels coneixements existents fins llavors i una predisposició cap a noves corrents més crítiques, que senyalaven les debilitats de l’enfocament existent. De entre els quals es pot destacar que no semprel’ésser humà segueix les lleis animals.
El model existent considerava la memòria com un procés intern consistent e codificar, emmagatzemar i recuperar les informacions. Com si d’un text en un ordinador es tractes la nostra memòria únicament transcriu, guarda i recupera els coneixements quan fan falta. La part sensitiva i d’acció motora serà responsabilitat d’un altre aparell del cos humà, però no dela memòria. Però aquí es planteja el dubte de què si aquesta existeix només dins la persona, fet pel qual no s’hi pot influir, quin sentir tindria estudiar-la? Seria una pèrdua de temps ja que no tindria massa sentit estudiar quelcom que no es pot controlar.
Mica en mica les limitacions d’aquesta teoria s’anaren fent més grans i la frontera on estava situada la memòria, s’anà difuminant. Lesrepercussions sensorials que pot tenir una acció influeix directament sobre la recodificació del missatge (la informació guardada s’envia per a què sigui executada i, després, torna en forma de reforçament per corregir els possibles problemes i no repetir-los). Teoria que deixa entreveure que la memòria influeix activament en la part externa de l’ésser humà. Posant en un seriós dubte que quelcom queestà dins no pot ser, també, fora. I, per tant, es fa necessari trencar amb aquesta idea i creure en una relació directa entre la cognició humana (el pensar) i la història (l’actuar).
Un clar exemple el podem trobar en els articles de la memòria històrica. És el mateix recordar un fet tràgic en una època on no et podràs “desfogar”, que fer-ho quan ja està passat i no tens cap mena depressió? Està clar que no... Per aquest motiu afirmo amb rotunditat que el moment històric i la transcendència socials són claus per a la memòria. Les nostres actuacions dependran de l’entorn en el que ens moguem (no utilitzarem el mateix en una classe de pàrvuls, que en una d’universitat) i, sobretot, de la història (les conseqüències derivades de les nostres accions, en base a experiències prèviessimilars).
Tornant a la proposta de Dainziger, afirmava que la psicologia tenia una clara influència sociocultural sobre la memòria. Ja que la memòria té una història, i la seva forma de recordar depèn de com es va codificar socialment i del significat que se li donà en aquell moment. Per aquest motiu possiblement situés a l’autor de l’article en una ciència humana, però sense deixar de banda el tocsocial. Cal entendre a la persona com un ésser viu, que pensa i actua com el que és, un humà (motiu pel qual encaixa a la perfecció dins la ciència del coneixement humà i de la cultura). Les persones som el que som gràcies a la nostra història. Els costums han forjat el nostre entorn i a nosaltres mateixos, partint de vivències passades que han determinat com som en el dia d’avui. Constantmentestem variant la nostra forma d’actuar en funció de la interacció amb la resta. Per tant, la nostra cultura està en constant canvi gràcies a què som uns ésser socials. El nostre progrés no depèn únicament dels nostres actes, sinó de la influència que tenen aquests sobre els que ens envolten.
Afirmació molt relacionada amb la idea que proposa l’autor com a objecte d’estudi de la psicologia....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.