Pac 1 metodes

CRITERIS DE VALORACIÓ:
Argumentació de les respostes.
Analitzar totes les fonts –punt 2-
Justificar l’elecció –punt 3-
Planteja el disseny complet –punt 4-

Prenen com a base l’informe de la investigació de Antoni Sans:
1. Estàs d’acord amb l’autor –SOLUCIONARI- quan diu que és un disseny quasiexperimental? Per què? que li caldria per ser un disseny experimental?

1. Tipus dedisseny al que pertany la investigació.

Estic d’acord amb l’autor quan explicita que el disseny del que han partit per a realitzar la investigació, és el quasi experimental. Per tal de raonar-ho, em basaré en les aportacions que el mateix professor Antoni Sans fa al mòdul cinc de l’assignatura .

Els dissenys quasiexperimentals són dissenys investigatius que estan dins de l’enfocamentexperimental, però que no acompleixen totes les condicions per a poder ser tinguts per a experiments veritables.
Sovint en la investigació psicopedagògica, es donen diferents circumstàncies en que convé fer inferències causals i en canvi no es poden dissenyar autèntics experiments. La raó més corrent és la impossibilitat d’aleatoritzar l’assignació dels subjectes als grups experimental i de control il’altra raó pot ser el fet de no poder disposar d’un grup de control. Als dissenys que els manca l’aleatorització de subjectes o bé el fet de disposar de grup de control, els anomenen quasiexperimentals, perquè tot i no ser veritables experiments, proporcionen un control raonable sobre la major part de les fonts d’invalidesa.

Per les característiques del disseny investigatiu “Experimentaciónde un vocabulario básico y funcional para trabajar la fonética“ podem dir que és un Disseny pretest – posttest amb grup de control no equivalent. Penso que el que ens permeten afirmar –ho és el fet que té les següents característiques :

• No hi ha aleatorització de subjectes. En aquest cas penso que degut a:

a/ Àmbit restringit en el que es desenvolupa l’experiment, Barcelona.
b/Nombre de nens i joves als que potencialment l’equip investigador podia tenir accés, alumnes de les logopedes de la Coordinadora de Barcelona.
c/ Nombre reduït de nens i joves per la mateixa naturalesa dels subjectes al que anava dirigit el material ( dislàlics, en especial del tipus audiògen ) .

• Un cop formats els grups ( experimental i control) s’aplica un pretest tant al grupexperimental com al grup control. En aquest disseny s’apliquen dos tipus de pretest i es complementen amb dues proves per a obtenir informació psicològica dels subjectes.

a/ Escala d’avaluació de l’ús dels fonemes treballats en la fitxa d’observació, tant en el treball sistemàtic d’aula, com en la parla espontània.
b/ Guia d’observació i registre de conductes desadaptades.
c/ Proves per a obtenirinformació sobre les característiques psicològiques dels subjectes ( proporcionades per l’equip de l’EAP ).

• Després s’administra un únic tractament al grup experimental :

a/ Aplicació del material en diverses sessions de reeducació amb nens i joves amb diferents problemàtiques.

• Una vegada realitzat el tractament s’aplica un posttest a tots dos grups. Donat que a l’emparellar lesobservacions del subjecte experimental amb el subjecte control, no es van complir en tots els casos els supòsits paramètrics establerts ( prova de Fisher ), es va optar per a aplicar un altre posttest.

a/ Aplicació del test de Wilcoxon que va permetre comprovar que l’aprenentatge fonètic va ser superior quan s’han utilitzat les fitxes del material que s’estava experimentant, tant en la producciódels fonemes en activitats didàctiques, com en el seu ús espontani.

Aquesta investigació es pot representar amb el següent diagrama:

|Assignació |Grup |Pretest |Tractament |Posttest |
| |A |O |X |O |
| |B |O |...