PAC 1 RECENSI

Andrea Massagué Vidal

Por una Antropología de las Emociones David Le Breton

Recensió de “Per una antropologia de les emocions, David Le Breton”
L'home està connectat al món i al seu entorn per les emocions. Aquestes no són espontànies,
sinó que deriven d'un aprenentatge individual i de la cultura en què es desenvolupa. El
Naturalisme basa la teoria de l'emoció a través d'una sèrie de movimentsmusculars facials i
l’individu és capaç de controlar-les segons l'entorn en què es mogui. Hi ha partidaris de que
l’emoció és un matís afectiu que s'estén per tot el comportament en continu canvi depenen de
l'entorn en què s’ interactua.
Les emocions no troben equivalents lingüístics fora del seu propi context social i cultural. L’
emoció és naturalitzada. La vida afectiva s’ imposa sense ningunaintenció, ja que no es pot
manejar. De vegades va encontra de la voluntat del individu.
Encara que sempre respon a la interpretació del individu sobre una situació en la que està
immers. Les manifestacions corporals que s’ estableixen en una mateixa comunitat, no són
unívoques. També les manifestacions es representen segons la posició de parentesc, com les
del dolor per la pèrdua d’un familiar, isi l’individu és home o dona.
Segon Mauss, totes les manifestacions col·lectives i simultànies amb un valor moral i
sentimental són molt més que senzilles expressions, són signes d’ expressions similars. El que
es pot dir que és una mena de llenguatge col·lectiu. Les diferències entre les cultures afectives
es caracteritzen per l’ existència de les emocions o sentiments que no es poden traduir através dels idiomes o és molt difícil, ja que poden portar greus erros d’ interpretació. La
cultura permet donar una suggerència o manera de respondre específicament a una situació,
en unes circumstàncies particulars, però deixa que el individu pugui crear les seves pròpies
estratègies favorables.
Això es veu amb l’angoixa o rebel·lió, en l’alegria o en la violència, en la risa o en les llàgrimes.Els sentiments i les emocions no son substàncies transferibles ni per un individu , ni per un
grup. No són processos fisiològics en les que el cos manté en secret. Tots els homes de la
terra tenen el mateix aparell vocal però no parlen el mateix idioma. Inclús si tenen la mateixa
estructura muscular i nerviosa, no presagia de ninguna manera l’ús de les cultures en lloc que
viuen.
L’ emoció és unainterpretació i a la vegada una expressió, relació o regulació d’un intercanvi,
que es modifica d’acord amb el públic i amb el context . Es diferencia en la intensitat i en les
manifestacions, d’acord a la singularitat de cada persona.
Dins de l’article trobem que hi ha un aspecte crític en el qual l’autor es centra en una
contradicció, on afirma que el cos està format d’una manera científica peròa la vegada és una
construcció cultural i social.
La persona té cos d’acord a les seves orientacions socials i culturals en les que viu, que es
mostren a traves del seu temperament i de la seva història personal. A les societats occidentals
d’ avui en dia el cos de l’individu, al tenir cos propi, crea la capacitat de pensar que és
independent a la vida social i a l’existència de si mateix.Página 1 de 3
Universitat Oberta de Catalunya Introducció a l’Antropologia

Andrea Massagué Vidal

Por una Antropología de las Emociones David Le Breton

El cos és el que fa que hi hagi individualitat en cada una i la distingeixi respecte els altres. El
cos és la frontera i el límit de la persona i de la resta del món. L’ home és sols un cos que a la
vegada, és un símbol social i s’analitza pel saber,com la medicina o l’educació física. Però
alhora, és una construcció simbòlica que no una realitat en si mateixa. L’ autor mostra el mode
en que l’individu és una forma biològica i social que conjuntament construeixen el cos. La
societat es construïda sobre un dualisme que permet que una persona en particular pugui fer
la separació entre el cos i la ment.
Aquet dualisme és vinculat per l’ascens...